algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 15°
20°

Torna el Corpus

La celebració del Corpus es manté sòlida encara, particularment en aquelles àrees geogràfiques impregnades per la cultura cristiana medieval i per la contrareforma. En aquest sentit, malgrat aquesta persistència d'arrels medievals i amarada per les particularitats de la cultura popular, el cas de l'Estat espanyol és semblant al de la resta de països que viuen el mateix procés de secularització.

Pel que fa a la geografia espanyola, només en alguns indrets simbòlics la festivitat se continua celebrant el dijous posterior a l'octau diumenge després de la Pasqua de Resurrecció. En la majoria de diòcesis ha passat al diumenge, per motius de calendari laboral i d'ordre pràctic.

Avui, de fet, se celebra amb solemnitat, amb eucaristia i processó, aprofitant la tarda assolellada i brillant, amb l'impacte emocional i tota la projecció d'aquest tipus d'escenificació. Desmarcada de qualsevol símbol militar i polític, la festa té una estètica i una mística pròpies. Això no obstant, aquesta diada ha tingut històricament un vessant públic i polític, precisament com a reivindicació de la religió en l'espai públic, l'ocupació del carrer i la submissió del profà al sagrat. Precisament per això és difícil separar-hi la religió del poder polític i descodificar allò que ha estat, durant segles, una processó acompanyada de simbologies i missatges subliminals de caràcter polític.

També el Corpus de Sang, de 1640, tingué aquesta relació, amb l'imaginari de la monarquia com a principal component. La Guerra dels Segadors, encara ara, és una fita significativa en les relacions complexes entre Espanya i Catalunya. La incorporació de l'himne d'Espanya i la bandera a la processó del Corpus ha associat, durant bona part del segle XX, la monarquia i els seus valors al fet religiós, ha consolidat els vincles entre catolicisme i hispanisme tradicional.

La situació de desequilibri a favor de la monarquia va fer que alguns bisbes es negassin a escenificar la submissió de la custòdia a la bandera espanyola, durant la dictadura de Primo de Rivera. Entre els mateixos sectors tradicionalistes i l'exèrcit es produïren tensions greus protagonitzades fins i tot per bisbes lleials a Alfons XIII, com ara passà a Mallorca durant la segona meitat dels anys vint, que s'enfrontaren al poder militar, salvaguarda de les essències monàrquiques.

El protagonista de la festivitat del Corpus no pot esser l'exèrcit, ni l'himne espanyol ni la bandera, com ha tornat a passar dijous a Toledo, el laboratori de l'espanyolisme catòlic del primer terç del segle XX. El Corpus Christi és una festivitat clarament diferent, significada per als creients, però que corre el risc de tot allò que esdevé públic i amb tendència a ocupar allò que la ciutadania considera espai lliure i secular.

Recórrer els carrers no vol dir, tanmateix, ocupar-los, ni dominar-los, sinó que des del punt de vista de la fe és simplement un gest de servei i de fer pública la disponibilitat i el sentit que té creure. La bondat, la caritat, la disponibilitat surten a l'encontre de tots aquells i de tot allò que espera i necessita un gest, una paraula o una ajuda. El Corpus torna en forma de Caritas, desarmat, com una comitiva de pau.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris