algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

I tot allò que no sabem...!

Abans d'entrar en olivetes vull insistir una vegada més, fort i ample, que a tots els gremis, oficis, congregacions, etcètera, hi ha personal bo, mitjancer i xerec, tot ben mesclat, ja ho sabem; això és així i ho ha estat sempre. Però el que avui toca torna a ser l'estament militar, més que res per l'actualitat de les darreres bajocades que hem hagut de saber pels noticiaris. Que, n'estic convençut, si no hagués estat publicat pels mitjans, aquest pic també hauria passat per malla tot plegat. A la dita "Operación Bodorrio", les noces de Formentera i les anades i vingudes de l'avió i l'helicòpter del SAR em referia.

Mirin, no és el primer pic que en parl però avui ho tornaré a cometre. L'any 1963 i bona part del 1964 em tocà fer el servei militar. Millor dit, la meva quinta va ser la primera que els pares seixantins no treien de la mili els fills, com era el meu cas; havien de ser seixanta-cinc, i vaig pensar que el mal camí convé passar-lo aviat, em vaig presentar voluntari a l'arma d'artilleria, i als 18 anys ja feia la instrucció al campament General Asensio (més tard CIR 14). Dos mesos. Després, 16 mesos més a la caserna d'Inca. I puc dir fort i ample per enèsima vegada que no hi vaig aprendre res més que vicis i a fer el pandero.

Ara bé, això sí, veure coses rares sí que en vaig arribar a veure moltes, sí fotre. Per exemple, dia sí i dia també soldadets que eren paletes d'ofici, apa, "un paso al frente", i a treballar al xalet que es construïa el capità de la bateria al veïnat puig de Santa Magdalena. I material de construcció, sacs de ciment, carretades de grava, picadís, carro i mula, dos homes i per amunt s'ha dit totes les setmanes. I al bateig de la fillona del tinent Ics, venga set o vuit vestits de gala, guants blancs posats a fer-hi de cambrers un peu davant l'altre...

I allò de superior pes específic al meu veure, mirin, resulta que de la trentena de soldats que formàvem la guarnició del General Luque, que així l'anomenaven al quarter aquell, la meitat o més eren d'Inca mateix, per la qual cosa estaven rebaixats de ranxo, se n'anaven a dinar i sopar a ca seva, i tenien pas de pernocta també, els reputes. Bé, ho venia a dir perquè tots els dies, de Ciutat arribava en dos sacs molt més pa del que en realitat havíem de menester, endemés d'altres queviures. Bono idò, un dels sacs de "xuscos" (boníssims per cert) entrava a la caserna, l'altre sac no, el seu destí era directament el bar restaurant de "Can Remendón", de just su-allà davant mateix. No m'ho han contat: ho he fet jo mateix en compliment d'ordres del subtinent. Jo feia de caporal furrier i no me'n podia excusar. En setze mesos, a "Can Remendón" no vaig veure pagar ni un berenar, ni una sola copa a cap suboficial, i això que n'hi havia un que solia agafar unes sól·leres ben respectables, per dir-ho de qualque manera.

Així i tot, quan he llegit la notícia d'aquests vols d'avió i helicòpter portant convidats a les noces d'un oficial del tinent coronell del SAR de Balears, don Fernando Delgado, no m'ho podia creure. Aferra-pilla com fa 50 anys! I he continuat llegint: timbes de paelles a El Palmar, calçotades a Tarragona... El mes de març, apa, toquen les falles valencianes, que hi anam...? Es pardaaal!, ha estat l'esplai del cos que m'he permès. El personal, el carrer, la gent, espera mesures, sancions. Convé.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pau Genestra, fa mes de 10 anys
Delgado, havia de ser. Casualitat o família?
Valoració:1menosmas
Per pere, fa mes de 10 anys
SI que els engeguin, després se n'aniran a fer de pilot i a forrarse. si els engeguen que els hi treguin la llicència de vol perque si no ho fan veurem helicopters i avions per tot, fins i tot per comprar tabac.
si els militars pilots el que volen es deixar l0exercit
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris