nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
19°

Jueus i Israel

No seria sa especular sobre l'actitud que, davant del moment actual de la política israeliana, adoptaria, per exemple, Elias Canetti, per congregar en un nom la immensa quantitat de jueus, sobretot europeus, no suspectes d'antisionisme, però que no estan disposats a cedir a l'Estat d'Israel la representació de l'herència cultural jueva ni la desolació de l'Holocaust. Així, sorgeixen amb força moviments en defensa de la independència de la cultura i la memòria jueves respecte d'Israel, una necessitat que se'ls fa més present arran de les reiterades agressions al projecte de creació d'un Estat palestí: com, per exemple, l'ocupació incessant de territoris a Cisjordània o de barris àrabs de Jerusalem.

L'actual govern israelià compta amb un ampli suport de l'AIPAC (American Israel public affaires comitee), la part més visible de l'omnipotent lobby jueu afí al Likud. La pressió que pot arribar a exercir aquest lobby en la política dels EUA referida a Israel és una de les qüestions capitals de la política internacional.

No ha d'estranyar, doncs, que fos igualment als EUA on va néixer fa dos anys el JStreet, per acompanyar Obama en un nou full de ruta en les relacions amb Israel. Inspirant-se en aquest moviment, n'ha sorgit un altre, el JCall (European Jewsih Call for Reason), que respon igualment a la necessitat de donar visibilitat als jueus del vell continent al marge d'un Estat que pretén encarnar l'ànima jueva i servar el llegat històric del seu poble.

El JCall l'integren intel·lectuals europeus, sobretot francesos, entre els quals figuren Daniel Cohn-Bendit, Bernard-Henry Lévy, Alain Finkielkraut, Pierre Nora, Elisabeth de Fontena, Serge Blisko, Elisabeth Roudinesco, etc. Bastin aquests noms per donar una idea del pes d'aquest moviment, que, en un text fundacional, ens diu que "l'alineament sistemàtic amb la política del govern israelià és perillós perquè va en contra dels veritables interessos de l'Estat d'Israel".

També hi ha hagut moviments per part de dreta neo-con. Dir dreta neocon és una manera de no haver de dir extrema dreta, però dir-ne així no seria cap insult, més bé una definició. Cincinnat Aznar, en l'òrbita dels grups de pressió més neocons, sobretot de l'empresari extremament conservador Rupert Murdoch -de quina altra manera s'explicaria que la seva opinió sigui divulgada per diaris d'ample ressò internacional?-, encapçala un d'aquests moviments en línia amb el Likud.

Es tracta del Friends of Israel Initiative, que s'havia de presentar en públic i a París el dia en què l'exèrcit israelià assaltà a sang i foc la flota de la pau. Per raons d'imatge, es va ajornar l'acte de presentació. En tot cas, les maniobres neocons de suport a l'actual govern d'Israel miren de contrarestar i/o desactivar els moviments per la dignitat dels jueus de tot el món.

El fet que no necessitin intel·lectuals d'alçada per a donar cara i ulls a la iniciativa, sinó que es conformin amb la llustrosa mediocritat d'Aznar, posa en relleu que la naturalesa dels seus interessos demanda la força, i no el diàleg, per a la seva defensa.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jep, fa mes de 9 anys

Els anglesos se'n van anar de Palestina dividint-la en dos: l'actual Regne de Jordània i Israel. Així doncs, una gran part del "poble palestí" té més terres que tots els jueus (però això no se diu). Quan els anglesos van partir van dir: "No sé perquè vos preocupau tant per els sionistes, estan evoltats d'àrabs, els massacraran aviat". Però enlloc d'això (de "llançar els jueus al mar prèviament degollats") els jueus van sobreviure. Ara els israelians tenen un país més petit que els nostre (que "és tan petit que quan el sol se'n va dormir mai està prou segur d'haver-lo vist") i l'Autoritat Palestina encara els vol tirar al mar (el doctorat de l'actual president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, va d'això). Qui se pot estranyar de què els israelians no acceptin altra cosa que un país amb unes fronteres, Sr. Frontera, militarment defensables?

Valoració:0menosmas
Per Joan Gabriel Mora, fa mes de 10 anys
"Tots dos pobles tenen dret a la terra entre la mar i el Jordà, tots dos pobles tenen dret a un estat"
Això és el que jo he dit. ¿És això una mentida? ¿És això una barbaritat? ¿És això inacceptable per a una persona normal, una persona no dogmàtica?
Valoració:5menosmas
Per Simeó, fa mes de 10 anys
L'estat israelià és un estat totalitari, ocupant d'un país que no és seu. Tot plegat és una vergonya i el text de Joan Gabriel Mora, plagat de mentides, sembla ser escrit pel columnista Mihail Ben Haim.
Valoració:7menosmas
Per Joan Gabriel Mora, fa mes de 10 anys
Des de l'agombolador confort europeu, és fàcil fer propostes com les de JCall. La creació d'un estat palestinià és la solució, però no a qualsevol preu. La veritat és que els israelians en les seves relacions amb els palestins s'han topat de bell antuvi amb un mur d'incomprensió, d'intransigència i d'enganys. Israel no sols ha d'enfrontar la incomprensió dels palestins, sinó també la d'alguns corrents de pensament occidentals, els mateixos que l'estan escorxant de viu en viu per l'incident de la mal anomenada "flotilla de la pau".
Valoració:-6menosmas
Per Joan Gabriel Mora, fa mes de 10 anys
Palestina lliure és un dels slògans que se senten a les manifestacions anti-israelianes arreu. Jo també vull una Palestina lliure, però lliure sobretot de la seva fantsmagoria totalitària, dels seus dogmàtics que neguen la possibilitat de l'existència d'israel i que es nodreixen de la idea falsa que Israel els roba la terra. Tots dos pobles tenen dret a la terra entre la mar i el Jordà, tots dos pobles tenen dret a un estat.
Jo també vull una Palestina lliure. Una Palestina independent que sigui aliada d'Israel i no la seva enemiga. Una Palestina on els jueus puguin viure amb les mateixes garanties i seguretat amb què els àrabs israelians viuen a Israel. Una Palestina que permeti que els jueus puguin tornar a viure a la franja de Gaza. Una Palestina que faci oficial la llengua hebrea de la mateixa forma que l'àrab és també llengua oficial a Israel. Una Palestina plenament democràtica és l'única eixida al conflicte. Per arribar a aquesta solució, ha de canviar una mica l'attitud dels israelians, però sobretot ha de canviar molt molt l'attitud i la mentalitat dels palestins.
I jo no sóc de dretes.
Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris