nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

Reajustament econòmic

L'AUDIÈNCIA
D'acord amb el procés de reajustament de la política econòmica de Zapatero, sor Pepiño Blanco va convocar el President Antich en el seu despatx.
S'assegueren en un sofà i, abans de res, sor Pepiño va clavar-li, al President, una pessigada de monja a un braç.
-Es un adelanto del castigo que merecen tus maldades, pillín -va comentar-li en to afectuós.
El President no va saber de què li parlava. D'infant va robar ametllons, i l'amo del tros va afuar-li el ca.
-En Baleares habéis de reducir el gasto público -el va advertir sor Pepiño Blanco.
Va treure comptes, el President. I va arribar a una conclusió:
-Podríem deixar de pagar les despeses de Marivent i de Son Vent.
Va capejar, sor Pepiño.
-Ya salió el rojillo... -va dir en veu baixa.
I en veu normal:
-No sería una medida políticamente correcta, pues los sindicatos nos acusarían de gravar a los más necesitados.
Feia cara de preocupació, sor Pepiño Blanco. Va afegir:
-Recuerda, Xisco, que doña Letícia sufre en su entorno familiar la tragedia del paro.

LA REUNIÓ
Tan aviat com va retornar de Madrid, el President Antich va posar-se fil a l'agulla. L'objectiu...? Reduir dràsticament la despesa pública. Va ordenar a Antoni Torres que convoqués els seus col·laboradors més directes.
Torres, sol·lícit, va posar mà a l'agenda. Va demanar-li:
-Vols que també vénguin els seixanta-dos assessors que tens en nòmina...?
-De cap manera -va respondre el President-. No vull importunar-los. Si encara no els conec...!
Així que acudiren a la reunió els responsables de les conselleries i de les empreses públiques, amb l'afegitó d'en Matasetzes (ningú no sap en qualitat de què).
-Hem de començar per tancar els estancs -va proposar en Matasetzes-. Amb un que vengui tabac, basta.
-I aquest series tu -va confirmar l'Honorable Manera.
-Sí senyor! -va respondre en Matasetzes-. En un mes de tenir el monopoli, la llosca de Partagàs costaria tant com una ració de tombet amb alatxeta.
El President el va interrompre. Els havia reunit per tractar qüestions d'Estat, així que va pregar a en Matasetzes que anés a comprar una paperina de tramussos. Després, quan en Matasetzes se'n va haver anat més content que un gínjol amb una peça de quatre que va donar-li la Vicepresidenta Barceló, el President va ésser més concret: s'han de reduir empreses públiques i, potser, institucions.
-Las Conversaciones Literarias de Formentor no se suspenden por nada del mundo -va advertir Bàrbara Galmés-, pues doña Letizia ha manifestado que el español es una lengua que da gusto hablar.
-Mirau -va lamentar el senyor Jaume Jaume-, i jo pas una penada per parlar-lo...
-El President del Cercle d'Economia -va anunciar l'Honorable Manera en veu baixa-, opina que el Consell de Mallorca ha de desaparèixer.
Ho comentaren, els reunits.
-I què posam en el seu lloc...? -va demanar el President.
Ningú no sabia què dir.
-Un cossiolet -va respondre la Vicepresidenta Barceló.
No hi va haver cap emperò.

EL MALENTÈS
El desmantellament de les conselleries d'Agricultura i de Treball ha coincidit amb l'anunci d'un viatge d'alts càrrecs del Govern a Rússia.
-Helos ahí...! -va denunciar Carlitos Delgado-. Desvalijando la Administración para montarse un pisito en Rusia.
-El trenta-nou ja ho feren -confirmava Miquel Ramis-. Tot el que trobaven s'ho enduien.
I en adonar-se que el jovent de Nuevas Generaciones feia rotlle per escoltar-lo, va afegir:
-Aquells temps t'entrava un roig en el rebost i ja podies comptar que t'havia beneït: pel capdavall se'n portava quaranta llonganisses davall la camisa.
-'Oh...! 'Qué horror! -varen ésser les exclamacions més repetides pels joves.
-Idò...! -va intervenir Jaume Font-. Nosaltres menjant pa de sègol i ells ballant al ritme de la balalaika.
-¿Qué tipo de pan has dicho...? -va voler saber l'Últim Jinete d'Alcalá-. Ya sabes que el polaco es para oídos memos.
-No em facis cas, Carlitos, perquè he exagerat -li va respondre Font-. Fins i tot en temps dels moros la gent de casa bona ha pastat amb farina de xeixa.
Tothom volia dir-hi la seva.
-Ara sols falta que buidin les esglésies -va comentar Herr Fiol.
-Tant el trenta-nou com ara -va sentenciar Miquel Ramis-, únicament fan net quan se'n van.
-Déu de la Sang preciosa -va exclamar, espantada, Madò Catalina-, si jo dugués una dent d'or no riuria perquè en obrir la boca els rojos no me la vessin...!

LES PROPOSTES
La iniciativa governamental de reduir despeses ha transcendit al carrer, i els representants de l'empresa l'han comentada.
Alexandre Forcades, President del Cercle d'Economia, va marcar la pauta.
Va dictaminar:
-Si volem remuntar la crisi hem de prescindir del Consell de Mallorca.
-'Y de los mallorrquines! -va ordenar, més que suggerir, Herr Dobermann.
-Y de las demás instituciones -va afegir Juan Cabrera, de la PIMEM-. Si con Franco vivíamos mejor 'qué caray...!
-I de la Normalització Lingüística -va afegir Bartolomé Servera, d'AFEDECO-, perquè amb l'esforç que han de fer els comerciants per captar clients, únicament els falta haver d'esforçar-se per parlar el mallorquí.
-'Y de los mallorrquines! -va insistir Herr Dobermann-. 'Lo exijo!
I dient això va pegar un cop de puny damunt la taula. Els bombers s'encaminaren cap allà perquè tingueren la impressió que acabava de produir-se un altre esfondrament.

LA VISITA
Abans de viatjar a Rússia, el President Antich va complir amb un deure institucional. Bàrbara Galmés va exigir que li presentés Llull, perquè considera imprescindible la seva presència a les converses de Formentor.
-Aquesta fembra és formosa -va dir-li Llull-, però jo t'havia advertit que si portaves fembra en el tubular de la bicicleta havia d'ésser la Belén Esteban.
Es va disculpar, el President. No havia pujat a Cura per passar el temps, sinó en visita oficial.
-Bàrbara Galmés -va dir el President a Llull- és la directora de l'Oficina d'Anàlisi i Prospectiva del Govern.
Va fer mala via, com si acabés d'enviar-se un pinyol, Llull. Va demanar:
-Que cerca petroli...?
Aleshores, Bàrbara Galmés el va convidar formalment a les Converses Literàries de Formentor: tres dies a té qui té.
-Hi haurà moltó amb salsa de magrana...? -va demanar, Llull.
No va saber què dir, Bàrbara Galmés.
-Canapés, desde luego -va respondre.
I per convèncer-lo:
-Será una gozada. Hablaremos del "yo", maestro.
Va arrufar les celles, Llull, en signe de desconfiança.
-Jo sols en parlo aquí -li va comunicar-, amb la botella de Machaquito. Al segon anisat dic paraules tan belles que es confonen amb lo trinar melodiós del gafarró a la perera. A altra banda no em cerqueu.
I tot seguit va adreçar-se al President, amb males retanques.
-M'han dit que ets un mans foradades, tu...! -va tirar-li per la cara.
I el va advertir:
-Vius amb lo patrimoni que vens, perquè si em vens la cova no et pensis que vulgui romandre sota un arbre frondós, amb les formigues fent camí per la cama dels calçons amunt...!
Va raonar, lo Beat.
-No exigiré menys que la Rocasolano -va advertir finalment-. Així que m'hauràs de fer lo llit a Pollença, amb los soldats del rei.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Capó, fa mes de 10 anys
Seria interessant saber el nom, la competència professional, el sou i la feina feta de cadascun dels 62 assessors.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris