algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
17°

Nit estiuenca (1803)

"Una nit d'estiu, ajagut en el coster d'un pujol, em vaig adormir i vaig somniar que em despertava enmig de les ombres d'un cementiri. El rellotge marcava les onze; les tombes eren totes mig obertes, i les portes de ferro de l'església s'obrien i es tancaven amb estrèpit agitades per una mà invisible. Al llarg dels murs es veien córrer ombres sense cap cos que les projectàs, i en els aires altres ombres lívides es feien amunt; només els infants reposaven dins el seu taüt. Hi havia en el cel una mena de nigulot vermellenc, feixut, sufocador, els llargs plecs del qual recollia i estrenyia una fantasma gegantina. Sota les meves passes podia sentir la primera commoció d'un tremolor de terra, i per damunt del meu cap, llunyà, el soroll de les allaus. Vacil·lava l'església sencera; l'aire estava ensordit pels sons discordants que vanament pretenien formar un concert; alguns pàl·lids llamps llençaven una llum ombriva.

Em va empènyer el terror mateix a cercar refugi dins el temple, al davant de les portes formidables del qual estaven col·locats dos fulminants basiliscs. Vaig avançar entre la multitud d'ombres desconegudes, que duien imprès el segell d'antics segles. S'empenyien totes entorn del nu altar, i el seu pit només era el que alenava i s'agitava amb violència. Un mort únicament, des de feia poc soterrat dins l'església, reposava dins la seva mortalla; no hi havia batecs encara en el seu cor i un somni feliç feia somriure el seu rostre. Es despertà sobtadament en apropar-s'hi un vivent, deixà el somrís, obrí amb gran esforç les seves parpelles maldestres; el lloc de l'ulla era buit i en el cor no hi havia més que una fonda ferida; aixecà les seves mans, les ajuntà per pregar, però els seus braços es dilataren, es separaren del cos i caigueren pel terra. A l'extrem de la volta de l'església hi havia el quadrant de l'eternitat, en el qual no es veien ni xifres ni signes; una mà negra recollia a poc a poc el seu cercle, on els morts s'esforçaven a llegir el temps."

El text és de Richter, Johann Paul Friedrich, que s'autoanomenava Jean Paul Richter, nascut a Wundsiedel, Baviera, el 1763, i que mortí a Bayreuth el 1825, un dels més originals representants del romanticisme alemany. Va saber fer una gran obra on combinà sensibilitat, humor i ironia. En aquest cas es tracta del relat Un somni, que el polígraf Josep Maria Quadrado va recollir per traduir-lo al castellà i publicar-lo després a la revista La Palma, l'any 1841. Richter ens parla del malson d'una nit d'estiu a cel obert.

Em sembla una mena de radiografia de la por, no la por de la mort, sinó la por d'una vida morta. Quadrado diu que l'autor alemany ens pinta aquí un univers sense Déu, amb imatges grandioses totes impreses de terror. El que hauria d'haver estat una nit a la fresca, amb el personatge acaronat pels aromes de la natura, els dolços estius que tots esperam al llarg de l'any, era quelcom més propi del mes de novembre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris