muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

Ni preguntes ni respostes

Investigar i cercar respostes plausibles a tot el que està passant sembla que no interessa gairebé a ningú. Estan passant massa coses, la majoria de les quals amb efectes negatius sobre la ciutadania, i ningú no s'ofereix voluntari per aclarir-ne el mapa conceptual. La complexitat i la transversalitat de les problemàtiques ha augmentat el nivell de covardia, ha emporuguit sobretot aquells que no tenen llibertat ni capacitat per assumir riscos i ha deteriorat la imatge de la classe política d'una forma alarmant.

A ningú això no li ve de nou, perquè entre tots hem construït una imatge caricaturesca i frívola de la classe política, talment com si la política en realitat fos l'art d'enredar, de fer comèdia i un ofici per a cínics amb la pell gruixada. Des dels partits polítics és gairebé impossible assumir responsabilitats i fer autocrítica. Des de l'entorn dels partits no existeixen canals de participació ni oportunitats suficients ni per preguntar, ni per col·laborar, ni molt menys per corregir. Tampoc la societat civil no disposa de fòrums on poder preguntar i conèixer de primera mà els raonaments que s'utilitzen a les cuines del poder. Ni tan sols els sindicats no tenen opcions en aquest sentit, perquè també depenen i s'alimenten de l'estabilitat dels govern i les seves estructures.

Els poders fàctics tampoc no pregunten, només afirmen i pontifiquen, perquè sempre pensen haver tingut raons per lamentar-se i imaginen el món com una paella de la qual ells en tenen el mànec. Les classes populars comencen a estar engoixades i observen, amb arítmies, la convulsió i el desordre, mentre s'asseguren que allò que fa mesos era aprehensió ara ha passat a ser ansietat i impaciència. Quan aquesta inquietud apareix acompanyada amb símptomes de por és quan vénen les depressions i els silencis, quan hom s'abandona i es deixa fer perquè pensa que les solucions no estan en les seves mans i tot allò que l'envolta és caòtic i deforme, acompanyat de sainets per entretenir. Personalment no acab d'entendre els remeis que s'apliquen als diagnòstics socials i econòmics; sobretot no aconseguesc explicar-me les raons, ni les estratègies, ni els objectius que es proposen amb les polítiques d'estalvi.

És clar que no hi ha temps, ni espai, per a raonaments ni explicacions. Tampoc no n'hi ha per fer pedagogia i explicar als ciutadans el perquè de les coses i el sentit que tenen les decisions que se prenen. No és hora de discutir la tàctica a l'entrenador, sinó de fer equip. Però això no significa la renúncia sistemàtica i voluntària a pensar, observar i prendre en consideració cada instant, cada decisió, cada passa. Aquests dies he intentat respondre racionalment i a col·locar tot allò que m'envoltava en una prestatgeria ordenada i lògica.

I no he pogut. He acabat abandonant el camí de les raons i de les explicacions, i, potser, m'he refugiat en el pensament de Pascal. He cercat acomodament en el terreny de les emocions i m'he vist amb cor de seguir i continuar, però sabent que queden poques oportunitats i pocs camins. Potser un dels pocs és la humilitat i acceptar que hom també és part de la gran mediocritat que observa al seu entorn.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per estatfederatja, fa mes de 10 anys
estat federat ja¡ els progresistas saben que es l'unic remei(apart de agafar per els dellons a la banca...)
desgraciatmalparitsapatero...
Valoració:-1menosmas
Per George Orwell, Partisan Review, juliol-agost 1947, fa mes de 10 anys
Un socialista avui ha de tenir la posició d'un doctor que tracta un cas desesperat. Com doctor, és ela seva feina mantenir viu al pacient, i per tant assumir que el pacient té almenys una oportunitat de recuperació. Com científic, és la seva feina de plantar cara als fets, i per tant admetre que el pacient probablement morirà. Les nostres activitats com socialistes tenen solament sentit si pensam que el socialisme pot ser establert, però si ens parem a considerar què succeirà probablement, llavors pens que hem d'admetre que les oportunitats estan contra nosaltres.
Valoració:3menosmas
Per Abans que tornin els nazis..., fa mes de 10 anys
Els interessos de les minories poderoses econòmicament anul·len les respostes que haurien de donar els polítics davant la crisi sistèmica que patim. Ens volen curar amb la mateixa recepta que va generar la crisi i aquest fet provoca i provocarà patiments excessius en el segle XXI.
La política ha de tenir per objectiu central atendre les necessitats de les persones i no els beneficis dels inversors en borsa i les grans fortunes, perquè aquests ens conduïran com ja es va fer en altres èpoques a solucions autoritàries: els incentius a la xenofòbia en són la seva primera expressió.
Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris