algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 13°
17°

La confrontació política

No hi ha entre les meves aficions preferides la de córrer darrere banderes ni entonar himnes, que sempre em semblen, amb l'excepció de la filosòfica Balanguera, cançons per cantar quan hom va mig begut, però que resulten difícils de suportar quan s'està en un estat de mínima serenitat i seny.

Tampoc no està entre els meus hàbits més estimats participar en les dilapidacions públiques dels polítics amb els quals discrep. Em sembla sempre una obscenitat. He fet, això sí, algunes crítiques, sobre el que els esmentats polítics han dit o han fet, però, sempre he procurat que fossin crítiques argumentades i he fugit, fins on m'ha estat possible, d'arguments ad hominem. No som excessivament pessimista i així com crec que, tot i els innumerables problemes que ens afecten, vivim en el millor dels mons coneguts, també pens que els polítics que tenim actualment d'un i d'altre costat no són els pitjors que hem tengut i que els retrets que els feim són moltes vegades exagerats i injusts.

Demanam el que en moltes ocasions no ens poden donar. Complementa aquests pensaments la idea -la clara idea- que tenc que jo faria la tasca que tenen encomanada molt pitjor de com ho fan ells. Aquesta consciència és la que em diferencia, probablement, de la majoria dels que, com jo, ens agrada opinar en públic i, a més, per escrit.

No voldria que les paraules que he escrit i que, per la seva moderació, segurament hauran decebut més d'un lector, induïssin els que encara em segueixen a pensar que tot m'agrada del món de la política actual. N'hi ha moltes, de coses, que em disgusten; però, per ventura, la que més em dol és la manera que actualment tenen el grups polítics de confrontar els seus punts de vista. No negaré, tampoc, que aquest dolor pot ser produït per un certa deformació -o exageració- professional.

Els autors que més m'agrada llegir han subratllat amb encert, crec, la influència transcendental que tengué el canvi en la manera de discutir dels científics en el gran desenvolupament que després va tenir la ciència i la tècnica. Fou fonamental. Per això em preocupa, i molt, observar espectacles tan poc edificants com els que aquests dies s'han produït a les Corts de Madrid, on els diputats, gairebé sense excepció, s'han vist obligats a actuar com a claca, o, per contra, com a rebentadors.

També m'entristeixen les escridassades fetes a persones que ens representen legítimament en actes que exigeixen una litúrgia més solemne. Tant o, fins i tot, més disgust em produeix el to inclement que domina en les tertúlies televisives o radiofòniques. Si aquest to i les paraules a què condueix surten d'emissores que diuen tenir entre els seus principis ideològics la doctrina que predicà Jesús -no digué, el de Natzaret, que s'havia d'estimar fins i tot a l'enemic? -el dolor i el desconcert és encara molt major. No hauria de recordar la Santa Mare Església als seus treballadors mediàtics -maniàtics em semblen a vegades- que el fi no justifica els mitjans, que no està bé això d'insultar, de denigrar, de mentir o d'esperonar l'odi, que això de la "santa ira" fou un lapsus.

No crec que hi hagi ningú amb una mica de seny que pugui dir que en privat no comparteix, en bona part, les opinions que fins aquí he intentat expressar. No, no en trobarien -voldria creure- de persones que en la intimitat aprovassin el que està passant en els actes públics, en els quals els representants legítims del ciutadans són dimonitzats, insultats o escarnits pel públic i, en moltíssimes ocasions, ai!, pels col·legues d'altres partits o sensibilitats.

Són uns brams públics que ocupen l'espai que haurien d'ocupar les estimulants idees polítiques -moltes d'elles relacionades amb els avenços de la ciència i de la tècnica- que es congrien en els països més civilitzats. M'hauria agradat en aquest article tenir temps per, a més de lamentar aquests exabruptes i mancances, intentar fer una anàlisi mínimament raonable sobre les possibles causes o l'origen d'aquesta manera tant poc humana, civilitzada i edificant de confrontar idees o opinions. No tenc espai. Ho haurem de deixar per a la setmana que ve.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per idem, fa mes de 10 anys
"vos sou" Gall de Brega
Valoració:2menosmas
Per VVV, fa mes de 10 anys
Xesc, us ha sortit un pèl massa condescent l'article d'avui... Apa, que una flor no fa estiu.
Valoració:3menosmas
Per A.L.M., fa mes de 10 anys
Així com vostè diu, Dr. Bujosa, que fou fonamental per al desenvolupament de la ciència el canvi en la manera de discutir dels científics, em sembla que també podria ésser-ho en la ciència de governar un canvi en la manera de discutir dels polítics, però no confii gens ni mica en què això es produeixi aviat. Jo ja m'he fet a la idea de no veure-ho mai.
Valoració:2menosmas
Per Gall de Brega, fa mes de 10 anys
Bon article Dr. Bujosa, reflecteix molt bé que vos és una persona d'una gran humanitat. Segurament no vol criticar als poltics mediocres de Mallorca, perquè encara que els insultessiu, no serien capaços de debatre una sola idea contra vostè. Un bon cavaller mai lluita contra els indefensos o els mes febles que ell.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris