cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
15°

Que s'imposi el seny

No crec que el missatge transmès pel Govern balear, en integrar la Conselleria d'Agricultura dins la de Presidència, hagi estat ben vist pels nostres agricultors, ramaders i pescadors. No és un missatge positiu. Les coses són difícils al camp, ja fa temps que ho són, però ara ho poden ser una mica més. O, fins i tot, ho poden ser molt més. La feina és molta i el guany és poc i, quan més falta fa un suport, el nostre Govern pren una decisió delicada, que pot dur molts de problemes: sobretot la paràlisi i la returada en una administració que, des de fa temps, ja està molt aturada o sols va a mitja marxa. Sembla que si es volien retallar despeses hi havia maneres més segures i molt més efectives.

La decisió desafortunada de llevar d'enmig la Conselleria d'Agricultura és tan sols un aspecte més d'un seguit de decisions que estan duent tota la pagesia a una situació límit. Un governant pot equivocar-se, però no pot condemnar a mort tot un sector. Per això, quan s'analitzen els resultats de l'acció de govern pel que fa al camp, no es pot evitar la preocupació. Hi ha motius d'alarma justificada. Fa l'efecte -ja hi ha moltes proves en aquest sentit- que s'ha pres el camí de l'abandó definitiu de les responsabilitats cap el sector agrari.

Aquesta legislatura ha estat marcada per l'escàs compromís del Govern cap al sector primari. La consellera Mercè Amer, desposseïda dels més elementals recursos per fer front a les necessitats del seu departament, no ho ha tengut gens fàcil, però sobretot no ho tenen fàcil els agricultors de les Balears que s'han vist afectats per decisions que els han privat d'uns ajuts als quals tenen tot el dret mentre no es canviï la política europea. La desaparició del departament d'agricultura del Govern, que havia recuperat Antich l'any 1999, pot representar una passa més dins un camí definit pel desinterès, la manca de solidaritat i la retirada dels suports econòmics. Ni tan sols s'ha pogut integrar la Conselleria en els àmbits que li serien més propers com són els de comerç i indústria o els de medi ambient. Dur Agricultura a Presidència, a l'espera del traspàs al Consell Insular, és una decisió que preocupa. Pareix que el Govern se'n renta les mans. Sobretot pareix que el Govern no es fa càrrec del dèficit acumulat i vol passar el mort com sigui al Consell.

L'asfíxia econòmica del sector agrari i la paràlisi de l'administració tendrà conseqüències (si és que no es reacciona amb urgència). El panorama és desolador. I ara, més que mai en el passat, podem pensar que la pagesia no es mor, sinó que la maten. Els ajuts agroambientals han estat limitats (enguany no s'ha convocat l'ajut per a l'agricultura ecològica, ni per a les races autòctones, ni per a l'agricultura integrada, ni per a la protecció del paisatge...), les ajudes a les inversions en les explotacions (mesura del Pla de Desenvolupament Rural de la UE) no es convoquen des del 2008, el rosegall de línies aturades i d'ajudes sense pagar s'està convertint en impressionant.

Hi ha motius per estar preocupats. No es veu clara la finalitat d'introduir criteris d'austeritat. Més aviat pareix que aquesta improvisació ens costarà molt cara a tots. De fet, l'any que resta fins a les pròximes eleccions pot ser un any perdut. Amb tot el que això significarà en temps de crisi per a les empreses i per als ciutadans. Sols una forta dosi de sentit comú pot evitar desastres majors. El que s'ha fet ja no té remei, ara el que és important és no afegir més al banyat i que s'imposi el seny.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris