algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

Macartney a Macao (1793)

"Nou mesos després de sortir d'Anglaterra, els britànics veuen les terres de la Xina. El matí del dia següent ancoren a la badia de Macao. La Xina és allà, molt a prop. Però Macartney evita abordar-la. Només la frega, per por de sentir-se'n capturat. Rebutja entrar a l'Imperi per la porta obligada. Ni tan sols el returarà Macao, que ja és la Xina, però no de fet l'imperi xinès.

L'ambaixador es conforma a enviar-hi Stauton per tal que pugui informar-se a través dels comissaris de la companyia. Sir George segueix la costa d'uns illots estèrils i s'apropa a una antiga ciutat colonial. Les cases són cobertes per una molsa verdenca. Els tortuosos carrerons pugen a l'assalt d'una fortalesa coronada amb canons. S'enfonsa durant quatre dies en aquest extraordinari condomini, administrat per un governador portuguès que té autoritat sobre els europeus, i per mandarins xinesos, que exerceixen llur jurisdicció sobre els seus compatriotes. Amb la diferència que els portuguesos estan en quarantena: no poden sortir de la seva quasi illa, l'accés a la qual ha estat marcat per un mur foradat per una porta que només els xinesos poden franquejar.

Els mandarins van i vénen a la seva voluntat. En aquesta ciutat xinesa portuguesa s'uneixen les dues cultures de l'Extrem Orient i l'Extrem Occident. És el camp base de to tes les companyies mercantils i de totes les empreses missioneres d'Europa. En aquest moment treballa quelcom que començà des de fa dos segles i mig el paper que més endavant agafarà Hong-Kong, és a dir, el de sedàs entre dos mons...". El fragment pertany a l'obra L'Empire Inmobile ou le choc des mondes, en què l'autor, Alain Peyrefitte, ens narra com va esser en el segle XVIII una expedició britànica a la Xina, el que allà trobaren, les aventures que hi corregueren, etc.

Es tracta d'un llibre molt complet, de meritosa i exhaustiva investigació, ben recomanable als amics del tema. El viatge, llarguíssim, ens posa en contacte amb personatges d'indubtable interès, com William Alexander, que era el dibuixant de l'expedició, un autèntic reporter sobre els llocs que visitaven; el pare Piero Adeodato, agustí italià, rellotger i mecànic; el pare Joseph-Marie Amiot, jesuïta francès, membre de l'Acadèmia de Ciències de la Royal Society... i especialment Lord George Macartney, nascut el 1737 i finat el 1806, nomenat baró de Lisanur i, després, vescomte de Dervock en el senyoriu d'Irlanda, cavaller de l'Orde del Bany, ambaixador extraordinari al davant de l'ambaixador de la Xina.

Fou després ambaixador a Rússia, secretari per Irlanda, governador del Carib i governador de Madràs. Nomenat comte de Macartney al seu retorn de la Xina i llavors baró de Parkhurst entre els pars anglesos, seria enviat al davant del comte de Provença, el futur Lluís XVIII, a Verona. Acabà la carrera a Sud-àfrica, com a governador del Cap. Morí sense descendència.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris