cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 15°
15°

El jueu errant (1844)

El jueu errant és un personatge llegendari condemnat a caminar fins el dia del judici final per haver injuriat JesLs cam? del Calvari. Aquesta llegenda ha inspirat nombroses obres literàries, però tal volta la més celebrada i coneguda sia la d'Eugène Sue, és a dir, Marie-Joseph Sue (París, 1804-Annecy, 1857), escriptor francès, autor de novel·les fulletonesques entre les quals hi ha la que comentam, del 1844, i la no menys popular en el seu temps, Els misteris de París (1842).

Dedicà El jueu errant, unes mil pàgines de fèrtil acció i moguda intriga, al seu amic C.P., que suposam que seria un empressari o promotor del moment, com aquell Fourier dels falansteris. "Acceptau la dedicatòria d'aquest llibre, estimat Camille; és un record de sincera amistat i alhora un testimoni de viu agraïment.

Mai no oblidaré que els vostres excel·lents treballs, fruit d'una llarga i destra experiència, m'han servit per a posar de relleu i en moviment alguns fets consoladors o terribles, més o menys relacionats amb el problema de l'organització del treball, qüestió que no ha de tardar a dominar prest totes les altres, perquè és de vida o mort per a les masses. Si en la major part d'aquesta obra he volgut posar de manifest l'acció admirablement benèfica i pràctica que un home de cor noble i d'esperit il·lustrat, podria exercir sobre la classe obrera, a vós ho dec.

Si en canvi he pintat les espantoses conseqüències de l'oblit de la justícia, de tota caritat, de tota simpatia vers els dissortats, que plens de privacions, de misèries i de dolor, fa molt temps pateixen en silenci sense reclamar altra cosa que el dret a una feina, és a dir, un sou cert, proporcionat a les seves tasques i a les seves mèdiques necessitats, això, també a vós, haig d'agrair-ho.

La tendra i respectuosa afecció que us professa aquesta multitud d'obrers als quals donau feina, i la condició moral i material dels quals millorau cada dia, és una d'aquestes rares i glorioses excepcions que fan més censurable encara l'egoisme, al qual un poble de treballadors honrats es veu amb massa freqüència, impunement sacrificat. Adéu, amic; dedicar-vos aquest llibre, a vós, artista eminent, a vós, un dels més nobles cors i dels més clars senys que conec, és el manifestar que a manca d'enginy es trobaran com a mínim en la meva obra tendències saludables i conviccions generoses".

Qui seria aquest C.P. tractat com amic de l'ànima? Per una banda algú que dóna feina a molts obrers i per una altra, un artista. La novel·la sortia publicada per entregues i aconseguia un cert èxit de venda. Sue contactava, doncs, amb la petita burgesia que al cap i a la fi era la majoria dels seus lectors, fidels a un tipus de literatura que vaperviure al llarg de tot el segle XIX.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris