algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

Belén Esteban i Maupassant

Es poden evitar moltes coses, en aquest temps d'insistència obstinada en la nostra vida de coses que no ens interessen gens. Però no hi ha manera d'evitar saber qui és la senyora Belén Esteban, i ara mateix pagaria un berenar de llom a qui, per un encanteri, me'n garantís l'oblit. L'angoixosa carrera de la tecnologia de la comunicació, per exemple, pot quedar en la ment de molts de ciutadans com una qüestió de fires internacionals amb assistència d'alguns grups d'obsessos que volen poder comunicar amb la major rapidesa allò que no tenen per comunicar. Però no entrem, ara, en aquest jardí de les meravelles.

L'home actual ha consolidat una nova varietat de font -o de mitjà- d'informació, el zàping. Aquesta font nodreix una part creixent de la població, atès el fet que un volum predominant d'aquesta informació és perfectament negligible i les notícies no requereixen més que el segon i mig que de mitjana els dedicam. Sens dubte el zàping ha popularitzat la senyora Belén Esteban entre la gent que hem contemplat, atònits, com una persona d'aquestes característiques esdevenia una estrella i les seves opinions assolien la major difusió.

Ara, però, comencen a aparèixer cruis en el que semblava una sòlida popularitat. La seva imatge, segons una enquesta feta ves a saber per qui i amb quins objectius, és la pitjor valorada de totes les espanyoles famoses. Podria passar que, en poc temps, la senyora Belén Esteban fos absorbida per l'oblit, ja que la seva popularitat no té, diríem, uns fonaments gaire sòlids: només la voluntat d'una cadena de televisió, que proporciona carnassa a les feres de l'audiència.

Guy de Maupassant és l'autor d'un relat meravellós i colpidor, Bola de sèu (o de greix, en altres versions), que parla de la crueltat humana en l'ús de persones indefenses per part dels poderosos; i de la desimboltura amb què aquests poderosos se'n desentenen quan ja no els són útils. Una al·lota que viatja en una diligència que ha de travessar zona enemiga és instada pels seus acompanyants, una bona representació del millor de la societat -la noblesa, la burgesia, l'estament religiós-, a satisfer les demandes sexuals del comandant de lloc, per poder continuar el seu camí.

La noia és afalagada, convidada a compartir les viandes, i li són esvaïts escrúpols i conviccions, fins que cedeix. El comandant compleix la seva paraula i permet que els viatgers segueixin endavant. Però en aquell petit univers de la diligència les coses han canviat: ara la noia és senzillament una prostituta ploramiques, que s'ha colgat amb un militar enemic. Una noia sense honor, que deixa de preocupar la resta de companys de viatge.

A Belén Esteban algú li ha fet creure que les seves opinions tenen un gran valor per a milions d'espectadors. Fins i tot és possible que molta de gent els atorgui aquest valor. Però el dia que l'audiència se n'hagi atipat -i sembla que ja s'ha iniciat aquest procés-, tot plegat esdevendrà material d'enderroc.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris