cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 17°
22°

El lladre d'amigues

No deixeu mai les claus del cotxe posades. Mai no se sap què pot passar en el moment que davallau i pensau "sols serà un minut". I molt manco no ho faceu mentre la vostra millor amiga hi dorm darrere.

Fa un mes vaig anar a cercar na Francisca a Capdepera, on viu des de fa uns quants anys amb la seva parella, o més ben dit, on vivia amb la seva exparella. La veritat és que ella ha estat ben feliç amb el seu Jaume... el temps que ha durat. Però ara fa un mes el va trobar amb la veïnada intercanviant quelcom més que paraules.

El que li va fer més mal no va ser el que va veure-el seu home practicant l'esport sexual amb aquella rossa de mal pèl-, si no el que va sentir: en ple acte acoblatiu, en Jaumet deia a na Candy (que així nom l'afortunada) que tota la vida l'havia estimat i que si ella volia, podien començar una nova vida junts. Va ser per això que la pobre Francisca no va poder contenir-se, i els va tirar la vaixella, la tele, la cadira de rodes de la sogra, ja finada, i fins i tot el ca rater, pobre Polín, que quedà estampat contra el capçal del llit.

Després d'aquest episodi en què ella va perdre la dignitat, a més de l'home i una veïnada sempre disposada a deixar-li el pa i la sal, va començar a necessitar pastilles per dormir, pastilles per despertar-se i més pastilles per mantenir-se dempeus. És el que té el món de les drogues. En necessites un parell per avançar i d'altres per retrocedir. Fins i tot un dia la Policia Local la va haver de tancar, perquè estava insultant tots els homes que trobava pel carrer.

Francisqueta, reina, ha arribat el moment de tornar a Palma. Hauràs de tancar aquesta etapa de la teva vida.
Ai, i qui quedarà amb en Polín? Ell ja té la cussa tenyida.

Xisca, no siguis irrespectuosa, que sols et fas mal a tu. Podeu fer torns de cap de setmana o demanar la custòdia compartida; tenc una amiga a Ciutat que ho fa així... (la pobre estava tan tocada que no recordava que el pobre Polín, gràcies a ella, ja era història).

A partir d'aquí va començar un rosari d'anades i vengudes a la casa del seu ex per recollir les pertinences de la meva amiga, enmig d'un clima més que enrarit i ben farcit de crits, renou i poalades de llàgrimes. Com que no té casa a Palma, li vaig oferir venir a viure a la meva, oferta que va acceptar gustosa, -per això són les amigues-, i no sols això: la seva frase més repetida era "no vull estar sola ni un minut", així que la duia aferrada a la meva pell com el tatuatge que tenc a la part baixa de l'esquena; i com que seguia menjant truita de somnífers, ansiolítics i antidepressius per berenar, dinar i sopar, era impossible trobar algun moment de lucidesa per convidar-la a refer la seva vida i sobretot a deixar-me'n viure la meva. Així que aquesta particular bella dorment i jo anàvem juntes pertot arreu.

Fa vuit dies, tornant de Sóller, em vaig aturar un momentet mentre ella dormia -roncava per ésser exactes-, tombada a la part de darrere del meu cotxe. Vaig comprar el diari de Balears i la revista Dones deu sense esforç. Quan vaig sortir, el cotxe no hi era.

Senyora, que era seu el cotxe que hi havia en doble fila?

Vermell, matrícula 3529 DSJ? Sí, ben meu.

Idò no passi pena, el seu home el se n'ha duit.

El meu home? Vos sou el primer home que m'ha xerrat els darrers dos anys.

Perdoni?

Res, coses meves. No m'ho puc creure. M'han robat el cotxe... i l'amiga!!

Vaig presentar denúncia als quarters de la Policia Local, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil i vaig corroborar el que ja suposava: que les administracions són tan surrealistes com la situació que jo vivia Em varen fer signar una denúncia per robatori de vehicle i una altra per segrest.

Segrestada? Jo no crec que aquest home se n'hagi duit na Xisca conscientment...

Senyora, mai no subestimi un delinqüent. Signi aquí. I pregui a Déu per la seva amiga. Aquests yonkies són capaços de qualsevol cosa...

Yonkie? Me'n vaig anar resant a tots els deus que conec, desitjant sobretot que la meva amiga s'hagués pres doble dosi de pastilles, per si de cas, amb totes les denúncies a una mà i amb una multa per haver aparcat en doble fila a l'altra. Quina setmana més llarga! Ahir vespre, va sonar el timbre de casa.

Hola, Lina, et present en Pep.

Quasi em vaig acubar. Era ella. Guapa, despertíssima, amb roba nova i pentinada de perruqueria. Venia acompanyada d'un home de devers 45 anys, alt, de cabells grisos, amb uns ulls color mel i un somriure que llevava l'alè.

En Pep va rebre, aquell dia, una cridada de l'hospital de Manacor indicant- li que la seva mare havia entrat en coma a la UCI. No va trobar cap taxi, va veure les claus al teu... Què haguessis fet tu al seu lloc? Així ens vàrem conèixer. Afortunadament, tot ha anat molt bé i no hem vengut abans perquè no sabia com dir-te que... ens hem enamorat. Me'n vaig a viure amb ell i amb la seva mare. El teu cotxet és a baix i no et queixis, xurri, que t'hi hem posat benzina. Ah! Reina, ves a retirar les denúncies i digués que tot ha estat un mal entès. Segur que tens alguna excusa convincent. Me'n vaig, estimada, que la sogra ens espera a baix.

Em vaig empassolar la ràbia i els vaig donar l'enhorabona per la seva relació amb dues besades, i fins i tot els vaig oferir el cotxe per quan el necessitassin. A quin moment em vaig quedar, que em sent espectadora de la meva pròpia vida? Què he fet a la sort que mai no m'apunta amb la casualitat de l'amor? Per què aquest bufa sempre al meu costat, com un huracà, em despentina i no em toca? Per què no era jo la que dormia al cotxe aquell dia? Aquest Pep em cau fatal, i això que està ben bo.

No sols em va robar el cotxe..., sinó que m'ha fotut l'amiga i damunt, m'ha tornat a mostrar el mirall de la meva vida amorosa. Però m'és igual. Lladres de cotxes? Ara que hi pens, tenc un amic que fa feina a la presó de Palma i crec que li demanaré que em faci una visita guiada pel pavelló dels homes, mai no se sap on puc trobar l'amor vertader. O encara millor, a partir d'ara dormiré els caps de setmana dins el meu vehicle, no sigui que aquest Pep tengui un germà bessó sense cotxe.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
Jo tenc un company de feina que, fa pocs dies, es deixà ses claus posades a sa porta des cotxe una vegada l'havia aparcat i romangueren tota sa nit fins l'endemà de matí, en què sa dona telefonà alarmada an es lloc de feina d'ell per a dir-li que no les trobava, ell li aconsellà d'anar an es cotxe per a posar un cartell que digués que no trobaven ses claus (es veu que era en zona ORA) per si colava i no els posaven una multa per a llavò prendre un taxi i, fent allò que havia dit ell, les troba on ell les havia deixades. Ningú en tota sa nit hi reparà, hi hagué sort
Valoració:-1menosmas
Per Miquel Desmestre, fa mes de 10 anys
Gràcies pels seus articles, Sra. Pons. Tal com estan els temps és molt d'agrair el poder fer mitja rialla de tan en tan.
Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris