cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

Culpables

De vegades tenc la sensació que hi ha persones que, davant un determinat problema, dediquen molts més esforços a cercar-ne culpables que a cercar-hi solucions. Que això ho facin els historiadors probablement és lògic i, fins i tot, imprescindible. Ara, que això ho faci segons qui em pareix que es pot convertir en un exercici contaproduent i, molt sovint, en l'excusa perfecta per tranquil·litzar consciències.

Qui és el culpable de la crisi econòmica? S'han escrit tones de paper sobre la qüestió. Hi ha una certa esquerra que troba especialment atractiu parlar sobre aquests culpables, uns culpables que, en poques paraules, aquest corrent identifica amb el pervers capitalisme. D'acord amb aquesta visió de les coses, resulta que si els grans i egoistes financers en són els culpables, a ells els pertoca pagar-ne la factura, i no als pobres ciutadans indefensos davant l'abús del dobler...

Així, per exemple, els bancs són molt dolents per haver concedit crèdits i hipoteques amb una alegria que ara es comprova que era inadequada; ara, seguint aquest fil conductor, la crítica no s'estén als ciutadans que es varen embarcar en una aventura en la qual no comptaven amb les garanties i la fortalesa necessàries; no: només es critica la frivolitat de bancs i caixes, però no la dels ciutadans.

Què vull dir? El que vull dir és que molts de pics aquests debats sobre culpabilitats simplement amaguen prejudicis ideològics que serveixen per atacar i desacreditar, per fer bullir l'olla, però que realment no són una vertadera passa prèvia per resoldre el problema. Dit d'una altra manera, la majoria de vegades la recerca de culpables es converteix en una cortina de fum per marcar posicionaments legítims o il·legítims però que no són la prioritat.

En definitiva, encara que intentar determinar culpabilitats sigui interessant i, fins i tot, necessari, hem d'anar alerta que no es converteixi en un pim-pam-pum sense sentit i per donar sortida a baixes passions.

En aquests moments, en l'àmbit d'Estat es cerca un culpable del dèficit públic. I el culpable que han trobat tot aprofitant, com diria aquesta genteta, que el Pisuerga passa per Valladolid, són les autonomies. Si hi ha massa dèficit i si s'han de prendre mesures doloroses, és perquè això de les autonomies és gastòrum sense sentit i un luxe insostenible. Aquest és el discurs de fons que es fa des de Madrid i no només des de la brunete mediàtica.

Perquè, encara que algun estirabot ens entabani, no hem de perdre de vista que Zapatero és un accident conjuntural i les autonomies, el gran enemic estructural. Hem d'anar molt alerta amb segons quines discussions que, al cap i la fi, tenen unes pretensions de propaganda i manipulació i no de diagnòstic i tractament. I dins aquesta perversió discursiva, la meva percepció personal és que s'utilitza moltítissim el tema de les culpabilitats perquè cadascú dugui l'aigua al seu molí.

Els qui no redueixen ministeris, encara que no tenguin competències; els qui han decidit fer una televisió pública sense publicitat; els qui regalaven 400 euros a tothom i 2.500 als pares; els defensors de l'Administració perifèrica de l'Estat... resulta que al final són els mateixos que prediquen que el problema de tot plegat és la descentralització i el repartiment territorial del poder. La culpabilitat es converteix en cinisme i hipocresia. Tal vegada, si cercam la solució i no els culpables, podem fer caure determinades màscares i parlar amb més consistència de les coses.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per No ens barallem entre nosaltres, fa mes de 10 anys
Adéu, Espanya? : avui a les 21h30 a TV3.
Valoració:8menosmas
Per Mallorquí, fa mes de 10 anys

M'agradaria saber quan es gasten en Andalusia amb les peonades.

Una altra cosa sabeu quina és la comunitat amb més funcionaris per 1.000 habitants, Extremadura.

Aquests només reben solidaritat però no aporten res.
Valoració:16menosmas
Per miquel monroig, fa mes de 10 anys
Sr.Melià la seva teoria és encertada i altament perillosa o contradictòria, ja que vosté cau en el mateix defecte que critica: trobar culpables.
Per vosté els culpables són a Madrid que consideren les autonomies el gran ennemic estructural.
Per jo els culpables són a les Illes, ben coneguts i conegudes per a tots, amb noms i llinatges que m'estalviaré però que ens han duit en gran part a la situació administrativa que tenim ( a més dels efectes de la crisi mundial).
Vosté creu que cap empresa familiar, per exemple, s'hagués permés el luxe de crear 169 subempreses, poc productives, amb dèficit ,etc...
per què ho hem fet les autonomies ? Per clientelisme, per colocar gent adepta.
Vull defensar el concepte d'autonomia i si m'apura podem arribar a la independència, però això no lleva que poguem ser crítics amb la manera d'administrar els bens de la nostra autonomia.
Si hem d'esborrar el sentiment de culpabilitat també el de víctimes .No hem de ser ni víctimes de Madrid ni víctimes de la nostra pròpia autonomia.
Per acabar, li posaré una qüestió: creu que ha estat correcte, fer carreteres a la mallorquina ? Jo pens que no. Vosté no ho sé.
Valoració:-3menosmas
Per Biel, fa mes de 10 anys
Article encertadíssim
Valoració:19menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris