muy nuboso
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
17°

Dossier de vaixells fantasma (1957)

"Anem ara a observar la força més impressionant dels naufragis, la que no deu els seus misteris a cap intervenció humana, la que és nascuda dels poders obscurs de la tempesta i la mar. Ens hem d'esforçar per sorprendre el secret de la seva navigació, els seus costums, els seus hàbits preferits, el saber per què aquestes naus abandonades han fet travessies que cap veler assistit per una presència humana ha pogut aconseguir, aquestes singladures de continent a continent, aquests corrents estranys que els porten a la vista d'altres vaixells, que els n'allunyen i els hi apropen, viatges per als quals el temps no compta i que tenen de vegades una durada de més de vint anys...".

Aquest és un fragment de l'obra, ben interessant per als qui estimen el tema naval, Mystères de la mer, de Robert de la Croix, el qual recollí històries de vaixells abandonats a la deriva, naus fantasma o no tan fantasma, capaces de sobreviure sense mariners a una tempesta que acaba amb tota presència humana. Sorprenents aventures que van del 1846 al 1952 i que posen de manifest allò que costa d'entendre.

És, per exemple, la història del capità de l'Ernote, que va estar onze dies presoner del seu navili sense velam; o del Frigorifique, que va desaparèixer entre les boires mig naufragat i reaparegué molt temps després sense tripulants, com un navili que vol arribar a port de la manera més natural possible; i aquell altre veler, el Rescue, abandonat per la tripulació sobre els gels de l'Àrtic i que sortí, tot sol, del blanc laberint. També el Malborough, trobat amb els cadàvers dels mariners a bord vint-i-tres anys després de la seva eixida de port. Robert de la Croix ens narra, fins i tot, el que va succeir amb la desaparició d'un cuirassat, el Sao Paulo, el 1951...

Aborda, doncs, aquest recull, el problema dels "vaixells fantasma", autèntiques aparicions ben difícils d'explicar. "Hem de mirar aquestes coses amb molta atenció. Volem opinar sobre si els vaixells fantasma existeixen o no i volem trobar els orígens del misteri. Dos dels casos que hem explicat no esmenten cap mena de boira ni cortina de pluja... En el primer cas, la marea plana i el temps clar i, en el segon, el vent havia netejat l'horitzó i la lluna lluïa plena. A més d'això, els testimonis eren mariners d'experiència, gent amb sisè sentit, com convenia als homes d'aquest ofici. Es pot parlar, doncs, d'una il·lusió col·lectiva? No. I tanmateix...

I tanmateix hem assistit a casos ben curiosos, els del Frigorifique, del Rescue i de l'Erdnte, i sabem que aquesta casta de naus sembla poder violar les lleis humanes, de manera que hem entrat dins un univers al marge del nostre i hem entès per què els antics consideraven que hi havia tres castes d'éssers: els vius, els morts i els mariners.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris