algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 12°
12°

Els governants o la primavera

Hi ha una molta coincidència no necessàriament explicitada, sobre el color del pròxim govern de l'Estat. Negar a hores d'ara que el president Rodríguez Zapatero ha malversat el crèdit de la ciutadania -o minimitzar-ne la importància- seria, més que un error, una beneitura. És clar que les coses poden canviar encara, de més verdes n'han madurades. El primer mandat de Rodríguez Zapatero va venir d'hores: les mentides del PP sobre els atemptats de Madrid eren d'una tal obscenitat que bona part de la població no les va poder suportar. Però ningú no desitja que ningú guanyi o perdi unes eleccions per circumstàncies tan sanguinàries. Així i tot, les tendències de vot no valen gaire fins que no s'han comptat els vots reals dipositats a les urnes.

No obstant això, en aquests moments es percep una riada d'adhesions al PP per pur i simple rebuig del govern de Rodríguez Zapatero. Sempre es poden fer les coses pitjor del que s'han fet, això és un principi universal que no hauríem d'oblidar mai, però la sensació és que aquest principi ha estat desactivat per l'actuació del govern socialista. La riada tal vegada podria contenir-se i desviar-se -difícil, certament- però ara per ara no apareixen símptomes que aquest miracle d'Antic Testament es pugui produir. El desànim ha calat foc en l'esquerra, en general convençuda que les coses s'haurien d'haver fet d'una altra manera: almenys, de manera que no s'hagués donat peu a la grotesca paradoxa que el PP es pugui presentar com a defensor dels més dèbils: ja ho val, Déu meuet. Però les coses són com són.

I és vera que el fet que Rodríguez Zapatero sigui dolent no converteix en bons els del PP. Però també és cert que, no perquè vénguin del PP, algunes crítiques han de mancar forçosament de base. Vull dir que una desautorització del PP no et converteix automàticament en un governant millor. Passa sovint, però no sempre, i els socialistes no n'haurien de fer una norma inalterable, perquè encara contribuirien a facilitar l'autoengany.
La remor del PP acostant-se triomfalment al govern de l'Estat ja ha esdevingut un clam. Eixordador, per a uns. Exultant, per als beneficiats. Sigui com sigui, ja es comencen a detectar actuacions modulades per la fe en la victòria, moviments estratègics per arribar en bona situació a la foto finish de tot el procés.

Aquí, a la nostra comunitat, les coses es presenten de manera desficiosa. Posau-vos en el cas d'una persona progressista no sotmesa voluntàriament a cap disciplina de vot. Es pot donar el cas que el sentiment de decepció fraudulenta de l'esquerra sigui insuperable. I hom pot sentir-se aterrit per una dreta que ara es presenta miraculosament nítida i que, en qualsevol cas, amenaça greument la recuperació cultural del país, el qual, d'altra banda, lliurarà a les feres del neocon més sanguinari. Posem per cas que aquesta persona tengui clar que ha de donar el vot a un partit minoritari: a les escasses esperances, s'afegirà la desagradable sensació d'anar de remolc d'uns que no han sabut governar i d'uns altres que li posen pell de gallina.

Però la primavera és un eixam de colors, de sons, del volateig d'ocells enamorats. Podem engegar els monstres del nostre cervell i encabir-hi, encantats, la primavera.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris