algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

Un dia feiner gens ni mica rutinari

Jo ja sabia cosa perquè el dia anterior, horabaixa del tot, havia trobat la Plaça totalment buida de cotxes particulars i de taules i cadires dels bars, cosa que no succeïa mai de la vida des de feia infinitat d'anys, i em semblà com a més gran i tot, i d'una bellesa inèdita, neta, amb molt més caràcter i singularitat. Com si la veiés per primera vegada.

Era dimecres 26 de maig i alguna moguda important es preparava per al dijous, el dia següent. El meu primer íntim comentari boca closa va ser: punyeta, no en sortirem d'esdeveniments i disbauxes. Pensin i encara no ens havíem refet de la fantasmagòrica feta d'allò de la fira medieval del darrer cap de setmana, més falsa que les retalladures de Judes. I majoritàriament "criolla", per a més inri. Ni de la fira de fires de Mallorca del dia 2, aquesta sí tocant amb els peus en terra, farcell d'avior. Set-cents anys d'història imposen respecte, així mateix. Hauríem d'anar alerta a embafar, va ser allò segon que vaig pensar.

Resultava que el dia següent, la Plaça de l'església del poble de Sineu havia de servir totalment, tota sencera i amb l'afegitó dels carrers i placetes que l'envolten, com a gòtic escenari per a la filmació d'un anunci publicitari d'una beguda mundialment coneguda. Un immens decorat. Ja dic, arreu hi havia discs indicadors que no s'hi podia aparcar ni circular des de les 5 del matí fins a les 22 hores de l'endemà, dijous 27.

Efectivament, l'endemà dijous tots aquells encontorns tenien amo: "Palma Pictures", que treballava subcontractada de "Indio Films". O viceversa. O això és el que vaig entendre del que em digué una senyoreta ben maca que xerrava amb jo i semblava que ho feia amb algú que estava darrere jo, ara no sé si m'he explicat. Com per compromís. I que no digués res que allò era un secret professional que tot plegat veuria la llum d'aquí a una mesada, quan s'estrenaria el treballadíssim i caríssim espot i farien una roda de premsa. I jo, que bé, que bé. Un secret?, pensau i tot allò plegat cantava una cosa de no dir...

Mitjan dematí del dijous hi vaig comparèixer a badocar, tota la Plaça era un gran decorat, havia estat transformada perquè semblàs la d'un poblet italià en temps de postguerra de la segona mundial i en resultava un vertader espectacle. Un cotxe d'època maquíssim, una moto amb sidecar, mariners que provaven de fer preu amb grupets de prostitutes arregladetes i pentinades amb monyes estufades com les que record de quan era infant, un jovenet amb gorra que passava amb una bicicleta antiga com una que jo vaig tenir fa molt d'anys, un grupet de mafiosos capell posat que feien com que llegir diaris color ala de mosca, una dona massa pulcra que feia com que mesurar i vendre oli, una altra amb un lloc de fruita amb unes taronges com a melonets...

I tothom atent a la veu de "'Acción!", que era quan tot es movia, cobrava vida simulada, es posava en funcionament per cinc, potser deu segons... Una mica avorrit qualque estona, perquè hi havia tomes que les repetien vint vegades. En concret em quedà dins la memòria una escena d'un marineret magrel·lo, que una senyora caracteritzada de meuca cara, asseguda a la terrassa d'un bar, que ell s'hi acostava, li deia cosa, i ella li contestava tirant-li el contingut d'una copa a la cara, pobre al·lot. I la repetiren vegada i altra. I venga tovallola eixugant-li cap i pitrera, i venga aclaridor pentinant-lo de bell nou...

Amb una paraula, tot plegat configurà un dia de per berbes per als espectadors com jo mateix. Però gens ni mica per als comptes municipals, ni per a les caixes dels començos, ni per als propietaris dels pisos d'allà mateix. En conec un que, sols per obrir de bon matí dues persianes d'un pis deshabitat i mantenir-les obertes de pinte en ample tot el sant dia, li afluixaren cinquanta euros. O això va dir. Estira que ve peix!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
I sa fira medieval de Vila d'Eivissa no és més autèntica
Valoració:0menosmas
Per A.L.M., fa mes de 10 anys
Això, Biel, de les fires medievals demostra que no es té gens de respecte per 700 ni per mil anys d'història, i això de les filmacions d'espots publicitaris a la via pública mostra que no es té gens de respecte pels habitants d'un poble o d'una ciutat. A Palma ens hi trobam de tant en tant, que no es pot accedir a un o altre lloc perquè hi han de filmar alguna cosa. Amb tot, supòs que als sineuers desenfeinats o que podieu deixar per una estona la feina, us degué resultar un bon entreteniment, i gratis!
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris