cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

Qui sàpiga d'un món millor...

Per què pot servir la poesia? Malgrat hi hagi qui, en una certa desesperació -i també amb una certa exasperació-, pugui defensar l'exercici de la parenta pobra justament en base de la seva inutilitat, plantejar-nos aquesta pregunta, aquesta qüestió, no és en absolut perdre el temps sinó més aviat guanyar-lo.

Perquè, per exemple, la poesia pot servir per dir això: "Tal vegada, convé recordar-ho: / una nació, pel fet de no tenir Estat / -malgrat que un hom pugui escriure / aquest mot sempre amb majúscula-, / no deixa d'esser una nació". Recordar allò més essencial, sens dubte, és una de les tasques que pot dur a bon port.

De vegades, és cert, pot fer una feina més indirecta, però no manco efectiva. Llegir en veu alta un poema com Cursa, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, per a fer-ne una certa befa -diguem-ho així- o per a posar en evidència la seva incoherència lògica i, tanmateix, quedar agafat per l'eufonia del seu discurs. Aquesta és una experiència que pot tenir tota persona amb una certa sensibilitat. El que ens farà pensar en la importància de les formes sonores. Tot i que això no vol dir que aquestes formes puguin resultar realment efectives sense anar acompanyades d'un contingut.

El que sí vol dir és que l'accés a aquest necessari contingut no té per què esser fulgurant i immediat. Aquesta retenció de l'atenció sense una immediata revelació de la càrrega de veritat que necessita tot poema per a quedar, cal considerar-la també una virtut del poema. Perquè, en definitiva, la poesia tant pot fer el seu treball per impacte com per retenció de l'atenció.

Això és visible també en aquella part de l'obra d'Ingeborg Bachmann (Klagenfurt 1926 - Roma 1973) que, quan es va editar la seva poesia "completa" (1978), els editors, els seus hereus -el seu germà i la seva germana- i els seus assessors van considerar que no havien de publicar-la ja que l'autora no havia contemplat aquesta possibilitat, si bé no va destruir-la, com va fer amb altres textos. Així aquesta obra no s'haurà publicat fins al 2000, amb un títol força significatiu, amb trenta anys de retard respecte a la resta.

El títol elegit correspon al d'un dels poemes del conjunt, Ich weiss keine bessere Welt, que podem traduir com No sé de cap món millor, un títol que certament exposa una experiència en gran mesura compartida per la major part de la humanitat. El primer vers del poema en qüestió és Wer weiss eine bessere Welt, der trete vor (Qui sàpiga d'un món millor, que faci un pas endavant), que m'ha donat el títol d'aquest article. Perquè és un fet que, sovint, les preguntes o els requeriments (i tota pregunta és el requeriment d'una resposta) poden esser tant o més contundents que les respostes.

I això és així tant en filosofia com sobretot en poesia. Qui sàpiga d'un món millor, que faci un pas endavant i que ens ho expliqui, on es troba, i quins avantatges reals i immediats hi podem trobar. Aquesta mena de reptes, sens dubte, és també una de les funcionalitats de la parenta pobra/rica, una de les coses que també pot fer amb la major eficàcia. Que ningú no ens digui que la poesia no serveix per res.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris