cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
17°

La premsa mallorquina del 1884

La història de la premsa reflecteix perfectament l'evolució d'un país i aporta nombroses dades sobre la seva societat, política, economia i cultura. Tot i que cada vegada coneixem millor la de Mallorca, en ocasions ens trobam amb curioses sorpreses, com el setmanari satíric republicà El Látigo. Aquesta publicació es va editar a Palma entre el maig i l'agost del 1884 i fou dirigida per Joan Vic Quetgles.

En aquella època era normal que, en el seu primer número, la nova publicació saludàs educadament les altres capçaleres que es publicaven a la mateixa ciutat i a tota la província. Però El Látigo era una publicació molt bel·ligerant i no es limità a esmentar les altres publicacions periòdiques, sinó que en va fer un breu retrat, des d'una òptica anticlerical i republicana evidentment, però molt interessant per entendre la premsa de l'època de la Restauració. I per cert que parlava malament de quasi totes, amb la notable excepció del Semanario de Sóller, precursor del Sóller fundat el juliol del 1885 per Joan Marquès Arbona.

Com és lògic en aquests tipus de publicacions, les crítiques més dures anaven dirigides a la premsa catòlica radical, com el diari El Àncora, considerada "altamente inmoral, disfrazada de carlista para encumbrar los mauritanos (els mauristes) (...) Se la destina a usos muy comunes". El setmanari El Bombo, de caràcter satíric i ideologia carlina, també era totalment desqualificat: "Bilingüe y dos veces tonto (...) de lejos huele a sacristía y para él no hay nada respetable".

En canvi, tenia paraules amables per al setmanari costumista La Ignorància, l'única revista totalment en català de l'època. Pel que fa als grans diaris, considerava inofensiu El Diario de Palma, aleshores el degà de la premsa balear, catòlic i conservador, propagandista dels seus interessos particulars; però denunciava que el també conservador Las Noticias es va crear amb doblers procedents de l'erari públic i que era una publicació a la qual "todo le sabe bien, mientras coma a dos carrillos". Un altre diari, El Balear, era l'òrgan dels trànsfugues de tots els partits i tenia el do de no encertar mai res, tot Palma el menyspreava.

Tampoc no era del seu gust l'antic diari progressista, El Isleño, de llarga trajectòria. Pels republicans d'El Látigo, era un diari que sempre volia treure profit de tot i "está muy acreditado en el arte del pasteleo". Els diaris republicans tampoc no s'escapaven de la crítica mordaç. El Demócrata, vinculat als republicans progressistes, i La Opinión, òrgan dels republicans possibilistes, eren considerats nius de traïdors que negociaven amb els monàrquics per tal d'aconseguir alguns càrrecs públics.

De La Autonomía, el diari republicà federal dirigit per Benet Pons i Fàbregues, indicava que era l'òrgan del lliure pensament a Palma, censurat pels elements clericals però que només vivia d'il·lusions i únicament li feien cas els bojos. La incipient premsa forana també rebia dures crítiques i considerava poc important El Felanigense, un setmanari dedicat a la defensa del comerç en general, i encara més insignificant La Revista de Inca, que es va publicar entre el 1883 i el 1889.

Com és lògic, El Látigo va polemitzar durament amb algunes de les publicacions esmentades i va tenir més d'un problema amb les autoritats. Però constitueix una fita en l'evolució de la premsa satírica, republicana i anticlerical que posteriorment triomfaria amb el Foch y Fum de Jordi Martí Rosselló, més conegut com Es Mascle Ros.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
Qui coneix i entén es passat pot veure venir es futur
Valoració:0menosmas
Per Miramon ben Mirat, fa mes de 10 anys
Ai, Marimón, enlloc de la premsa mallorquina del segle XIX ens podries parlar de la premsa mallorquina del segle XXI. És un tema més actual i més apassionant, no et sembla? I és que col·labores en un diari, no en una enciclopèdia.
Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris