cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

Indicis de glaçada

Julito Iglesias (un dels seus boleros: la gente tira a matar/ cuando volamos muy bajo) ha afirmat que Espanya necessita un canvi de govern, i a fra Rubalcaba li han faltat cames per reunir-se, sense convidar Zapatero, amb Chacón i sor Pepiño Blanco. El tema de conversa...? No ha transcendit, però és evident que parlaren de la creació d'un possible gabinet de crisi cas que l'economia continuï empitjorant. La reunió es va produir instants després que les Corts votessin a favor dels retalls de les despeses públiques amb un sol vot de diferència, de manera que la victòria per la mínima degué ésser un motiu afegit a la preocupació generada per l'oracle de Miami Beach.

La trobada entre la milícia i la cúria eclesiàstica -encara que fra Rubalcaba i sor Pepiño Blanco, més que seguir una regla determinada, són únicament dos beatots- reprodueix l'escenari de les grans decisions estatals. Per dir-ho clar i català: tocant a les qüestions d'Estat, sempre que l'arròs ha anat a grumallons no han faltat l'espasa ni la sotana. Bé, moments abans de l'intercanvi de parers, Duran i Lleida havia demanat a Zapatero, des de l'hemicicle del Parlament, que abandonés la presidència del govern. De manera que la crisi ja no és econòmica, sinó de lideratge.

Julito i Duran i Lleida l'han denunciada. Julito Iglesias perquè mai no havia cantat tan bé com en temps de Franco, i tot allò que sigui apropar la dreta a les institucions serà positiu. I Duran i Lleida, perquè pateix una erupció d'eleccionitis espectacular. Si l'eleccionitis fos com la pigota que deixa marca, portaria la cara més marcada que un vestit de llunes. Vol eleccions a Espanya, Duran i Lleida, perquè ben igual Rajoy necessita el suport parlamentari que ara mateix CIU acaba de negar al PSOE i, en compensació, li ofereix un ministeri de vés a saber què. En vol a Catalunya, perquè la castanya de Pepe Mantilla a les urnes pot ésser més espectacular que la de Rafel Estelrich (germans Mestelrich) en el Port de Londres.

I també en vol al Barça, d'eleccions, perquè Laporta, amb les seves proclames independentistes, treu de polleguera el catalanisme sant i assenyat (i domesticat) que ell representa. Entre Julito i Duran i Lleida, ens han fet palès que l'època de Zapatero és a les acaballes. I la convicció que ha arribat l'hora de fer les maletes per si de cas arriba a tots els racons de l'aparell socialista, fins i tot als més ignots.

A les Illes Balears la governabilitat de les principals institucions és un miracle. Però Rajoy ha dit que no vol avançar la cita electoral, de manera que tant aquí com a Espanya passarem l'estiu com sigui, en dos dies serem a Nadal, cauran les gelades de febrer i, tot seguit, arribarà la primavera.

I això sí: amb la primavera, les eleccions. Aleshores, entre tantes coses desagradables que es veuen venir si Déu i Maria no hi posen remei, pot passar que la climatologia doni un tomb inesperat fins al punt de canviar l'ordre dels seus cicles naturals. Si guanya la dreta, rere la primavera no vindrà l'estiu, sinó l'hivern més fosc. Podem retrocedir a les glaciacions. No ho diuen els meteoròlegs, m'ho diu el cor.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris