nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
17°

Un relat de sang i neu (1907)

La multitud semblava un onatge oceànic. Avançava a poc a poc, com si els primers fragors de la tempesta no l'haguessin despertat encara. Les cares opaques de les turbes sòrdides semblaven ones coronades d'escuma. Els ulls tenien una lluentor d'excitabilitat extrema. Es miraven aquells individus els uns als altres, quelcom espantats per la resolució que havien pres, i com si no es creguessin l'acció de si mateixos. Les paraules sobrevolaven sobre la tètrica massa com ocells grisos.

Parlaven amb veu greu, com si cadascú volgués disculpar la seva conducta. I les converses giraven principalment sobre la figura del Tsar. Tots abrigaven la convicció que era un home bo, posseïdor d'un cor magnànim, i que escoltaria de bon grat aquelles súpliques. Però en les paraules que descrivien la seva imatge no hi havia vida ni colors. Es notava clarament que ja feia molt temps, potser mai, que hom no havia pensat en ell seriosament.

No se'l figuraven com un ésser viu i real: no es sabia el que era i gairebé es comprenia la seva funció i el que podia fer. I, tanmateix, el necessitaven i tots el volien comprendre i, com que es desconeixia la realitat existent, se'n forjaven, dins la seva inconsciència i en la fantasia, una imatge grandiosa. Les esperances eren grans i exigien, per a la seva realització, quelcom també grandiós...

Caminava aquella gentada pel carrer estret, ara dividida en grups, suara reunida en una massa densa que discutia, marmolava, s'agitava, xocava contra els murs de les cases. Qualsevol hauria pogut advertir que estava dominada per una vaga fermentació de dubtes, que esperava impacient quelcom del qual no podia prescindir i que pogués il·luminar el camí vers el final‚ és a dir, la fe en l'èxit, i que aquella fe organitzava tots els seus grups en un cos fort i flexible."

Ho contava Màxim Gorki, és a dir, Alexei Maximòvitx Pekhov (Nijni-Novgorod, 1868-Moscou, 1936), escriptor considerat com l'iniciador de l'escola soviètica del realisme socialista. El seu origen fou molt humil i la seva formació, autodidacta. Va saber descriure de molt crua manera les condicions miserables i el sofriment de les castes baixes dins la Rússia dels tsars, tot introduint dins aquella literatura el tipus de vagabund, desheretat, marginat. Com ell mateix va dir per descriure'l, l'exhome, és a dir, un personatge tot ple d'humanitat i optimista al davant de la dissort.

El fragment narratiu correspon a les pàgines de Diumenge roig, on és detallat un fet històric, la revolta de 1905, ofegada en sang sobre la gent innocent pels soldats del tirà. La gent es dirigia al palau imperial per tal d'entregar al tsar, mitjançant la figura religiosa d'un pope que els encapçalava, un full amb les denúncies populars. Per ordre del Romanof, els fusells i els sabres deixaren una catifa de cadàvers, homes, dones i criatures, sense compassió ni excepció. Sang ben roja sobre el blanc de la neu. Un símbol que constitueix l'argument que Gorki redactà en aquestes dates.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris