cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
21°

Tots no són iguals

Tic-tac, tic-tac... el rellotge no s'atura mai i aquest pànic que produeix saber que les eleccions estan a un pam just de calendari és el que ha frustrat la nova aliança PP-UM a Cort. De fet, el nostre 'superdolent' de còmic, José María Rodríguez, ja ho tenia tot ben enllestit, però no va controlar el que realment és incontrolable: la por. La por, a hores d'ara, la visualitzen els populars amb una derrota que els situï enfora del poder, i per tant de la caixa pública, i els uemites amb el que podríem denominar una desintegració electoral, és a dir, deixar de tenir representació, i en conseqüència, perdre el control pressupostari de qualque institució. Aquest és el vertader drama i el que realment ha mobilitzat les passes i declaracions dels darrers dies. A un any de les eleccions i ambdues formacions polítiques amb mig partit empresonat o multiimputats per prevaricació, malversació de doblers públic o falsedat documental, el cop d'Estat o, com ja se l'havia batiat a la xarxa, l'aliança dels presumptes, venia a ser com un suïcidi polític.

Per tot això, i com no podia ser d'una altra manera, el trencament de l'acord ha provocat els típics retrets d'enamorats: que si em va demanar massa, que si jo tenc principis, que si no és amb la meva llengua ni parlar-ne... Excuses de mal pagador per un acord concebut per ocupar el poder i, sobretot, per vigilar que no s'aixequi cap estora a les empreses públiques, faltaria més. Ara, i una vegada trencades les expectatives, només queda esperar el que alguns denominen la resistència d'Aina Calvo i d?'ltres, la mort lenta. Sigui el que sigui, Rodríguez s'haurà de conformar amb el seu banc d'entrenador i donar ordres fora camp, mentre que la Cerdó i companyia passaran l'estona asseguts sobre les estores i resant perquè no arribi a entrar mai la policia judicial.

A l'hora de prendre decisions es donaran la mà i votaran el que sigui, primer en benefici propi i després, també. Mentrestant els ciutadans, els petits mortals als quals la nòmina no se'ls estira mai -no reben herències, ni tenen llogaters solidaris, ni bancs amics- s'hauran d'esforçar per saber que entre tants mesquins i tanta mentida hi ha una mínima ètica. Per això, cal no deixar-se dur per discursos catastrofistes de tots són iguals, que únicament beneficien els que, curiosament, no són com nosaltres. És precís, idò, establir els mecanismes de control pertinents, ser implacable amb els corruptes i, també, amb els satèl·lits extorsionadors que viuen de la caixa pública a cop d'amenaces i campanyes de desprestigi. Que ningú no ens vulgui fer creure que els bancs ballen perquè aquí a Mallorca la corrupció té nom, llinatges i sigles.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tots són iguals: només volen les cadires, fa mes de 10 anys
Tots són iguals: Calvo ofereix Emaya al PP, de manera que tendrem un consistori format per tot l'escenari de gent implicada per activa o per passiva amb la corrupció,
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris