cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
22°

Pau Faner a la Nave di Libri

Els europeus, tot i que caïnites i dispars, apareixem com una cultura musculosa, assentada en una tradició molts cops mil·lenària. La nostra és vella i fornida, far del món, amb una punta d'irradiació de saviesa matriu a la manera que ens pervé dels grecs i els llatins clàssics que han il·luminat la raó i l'art d'occident en els darrers tres mil o quatre mil anys. Aquest seguit de característiques seculars, no cal esforçar-se'n gens a sostenir-les com a veritats amidades, erectes i poc controvertibles. Ho dic, ara, d'antuvi, pensant en la cosa fràgil, improvisada i de gust dubtosíssim que, a l'altre cantó de la mar oceana, practiquen els nord-americans: ultratecnològics, productors de ciència i tècnica avançadíssimes, sí, gent rica i materialment pròspera, emperò freturats, crec, de fondària cultural -s'entén, de civilització encara astènica.

Si no fos així, hom no podria explicar que els americans tenguin acudits com ara sèries de televisió toves i vàcues del tipus The love boat i, en canvi, a Europa, siguem capaços de l'ocurrència reeixida de fer salpar la Nave di Libri. L'experiment l'ha dut a la pràctica l'editor de la revista Leggere Tutti, d'Itàlia. Devers mil passatgers, entre els quals hi anava un contingent d'escriptors de llengua catalana i llengua italiana, han solcat el Mediterrani, entre Civitavecchia (Roma) i Barcelona, per viure i conviure la festa de les fragàncies i els mots de Sant Jordi. Tots hi portaven, almanco, un llibre per bescanviar-lo per roses en tocar port a la Ciutat Comtal el dia solar del 23 d'abril. Un menorquí de renom hi ha format part: el novel·lista Pau Faner.

Supòs que Pau Faner en deu haver extret un record imperible de l'experiència marinera. En vint-i-quatre hores de navegació, ha fet part de tertúlies, de lectures, debats i gastronomia italocatalana, mentre la proa del creuer anava obrint esteles d'escuma i poesia -un absolut vaixell literari com mai no imaginarien els editors del Far West, inclosa tota la fantasia de cartró pedra de Hollywood. La sorpresa, però, fou més fonda encara quan, ja posat damunt la Barcelona dels seus èxits literaris eminents, algú li va aconsellar de romandre uns dies més a la capital de Catalunya. El cas era que la 44a edició dels Premis de la Crítica Serra d'Or havia pensat en ell i en la seva darrera novel·la, eixida l'any passat, amb el títol El cant de l'alosa. Des de 2005, Faner no havia editat cap llibre nou. Amb el darrer, ens ha revelat una narrativa d'esguard.

Creant un precís clima memorialístic, hi confegeix vint-i-cinc narracions un bon punt nostàlgiques, travessades pel prisma del temps d'infant que s'ha esvaït, però que la seva ploma apresa en cada línia, de la mà de Joan, un al·lotell de 10 anys que hi actua de protagonista. L'obra s'emmarca en la Ciutadella natal de l'autor, allà en els anys cinquanta del segle passat. "És, sens dubte, un compendi de narracions autobiogràfiques", però trasmudades per "la variació que els dóna la fantasia a l'hora de escriure'ls", havia comentat el mateix Faner. Idò, Serra d'Or li ha atorgat el guardó en la categoria de narració. El nostre escriptor, cappare de la literatura menorquina dels darrers trenta-cinc anys, ha rebut, així, el reconeixement dels crítics de més prestigi de l'àrea lingüística sense haver tramat ell l'estratègia de presentar-se al premi.

I és que, ara, venint de mar enllà de la narrativa contemporània, amb un quadern de bitàcola de primera vàlua, Faner es troba instal·lat en un Olimp merescut. No cal que s'esforci a concursar: simplement, pot romandre a l'espera de ser elegit. Ha confessat Faner que ofereix "una obra feta amb molta sinceritat i molt de respecte, intentant no ferir susceptibilitats de ningú"; escrit "amb el cor damunt la mà, amb molt d'amor i molta nostàlgia pel passat". La biografia de Pau Faner, en efecte, és bastida de llargues, acurades i elegants navegacions en mar que no s'avé amb la mediocritat dels love boat de l'estil inconfusiblement americà.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per TDT, fa mes de 10 anys
Què t'ho has llegit El Cant De l'Alosa? O t'ho han contat qui l'han llegida sense acabar-la de llegir...
Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris