cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
25°

El subtítol de Nadal

Diuen, els que es dediquen a crear estereotips, que a Mallorca sovint feim servir el "no passa res" i "això ho hem d'arreglar". Aquest, en simplista resum, és el tarannà que ha fet possible el desgavell que els jutjats intenten aclarir i el passat que molts voldríem deixar per als llibres d'història. Molts, però no tots com feia palès el nou regidor d'UM a Palma, Llorenç Palmer, en el passat ple de dilluns a Cort. Picau Lorenzo Palmer en el youtube i tendreu la síntesi de la manera de fer que el seu partit diu voler desterrar i que la nostra societat necessita oblidar amb urgència. En el fons, i per molt que s'amaguin al darrere de l'impossible caràcter de Calvo, als uemites de Palma els preocupa que la justícia miri al davall de les seves estores. Pel que diuen i sabem de les negociacions fracassades amb Rodríguez, no els movien les cadires ni el control de sucosos pressuposts ni la sobirania en la contractació discrecional de personal, no. Només volien pactar un programa -del qual encara no han aclarit quines accions no du a terme Calvo- i el mal caràcter de la batlessa. Poca cosa, a un any de les eleccions, per provocar un terrabastall en una administració elefantíaca. Però mentre parlaven de programa, el substitut (o el subtítol, per ser exactes) de Miquel Nadal obrí la boca per demanar arreglar les coses a l'antiga, entre noltros, sense que ningú no hagi de ser responsable legal pels seus actes. Qualcú digué que som esclaus de les nostres paraules però, en realitat, només som fidels portadors d'un codi genètic.

Sobre el fracàs de la hiperanunciada moció de censura veurem explicacions que intenten treure profit de la incapacitat manifestada. Als del PP que grumegen en les pesqueres espanyolistes i als d'UM que no saben com explicar-se els convé aferrar-se a posicionaments inamovibles sobre el català. A la resta, ja els va bé parlar de malfiances mútues. Però la realitat deu ser més complexa des del moment que menys de dotze hores abans de comunicar la reculada -fent un alè mal de dissimular- els presidents dels dos partits no amagaven la predisposició al pacte i, com que ja no ens mocam amb la màniga, sabem que no era una simple declaració d'intencions sinó un preparar el terreny per fer en públic les converses que s'havien fet en privat. Però hi hagué altres moviments -en el grup municipal del PP, en el carrer Génova i en el Consolat de Mar- dels quals sabem poca cosa. Que Rodríguez feia por a molts dels seus no és novetat; que a Rajoy no li afavoria pactar amb el "partido más corrupto de España" (segons els carpetovetònics de la meseta) no és un descobriment; i que Antich consideraria una agressió uemita la censura és una evidència. Ens ho explicaran?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris