algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

Endemeses de mal païment

Ben segur que la raó els vessa als dirigents i militants dels partits polítics amb personal imputat, mesures cautelars, fiances per evadir la presó de quanties que maregen el més temperat, enretirades de passaports, alguns fins i tot condemnats, i encara s'hi pot posar més mal perquè els queden causes a passar pels jutjats. Anava a dir, consider que tenen motiu per enfadar-se quan, irats i més bufats que un ble, s'exclamen que no és lícit ni veritat qualificar-los a tots plegats de prevaricadors i lladres. Hi estic totalment d'acord. Pertot arreu hi ha bo, mitjancer i dolent, ho sabem i estrenyent les dents, ho acceptam. No és honest generalitzar de cap de les maneres, malgrat que els corruptes per quilòmetre quadrat comencin a espessir-se.

Allò que argumenten, que un imputat no és culpable fins que l'han condemnat, es passa de ver, qui ho dubta! Però què volen que els digui que vostès no sàpiguen, no hagin observat, no imaginin; la gent no és beneita, mira i calla molt sovint, però tampoc no deixa que el seu capet perdi calada, emmagatzema informació d'aquí i d'allà, sovint roman boca closa, però íntimament treu conclusions. I diu gorja endins, punyema món, com és possible que en tants pocs anys i partint gairebé de zero, aquell senyor, aquella senyora, sense "" encara, més endavant ja ho veurem, hagi estat capaç de fer tants doblers, cabdellar una fortuna d'aquesta envergadura?

I parlam de camions, de graveres, de benzineres, de grans mansions per aquí i per allà... Com pot esser que aquell cap de fava ens vulgui fer creure, provi de fer-nos empassolar que signava tots els documents sense ni tant sols pegar una ulladeta, una llegida maldament fora en diagonal. Ens volen fer creure que el cap no sabia absolutament res del que feien les mans, els peus desconeixien el número de les sabates... A qui es pensen que ho fan engolir, això? No m'estranya gens ni mica que qualque jutge extraviï bona part de la tan necessària serenor quan observa tants excrements, tantes mosques aferrades als excrements, i a damunt, endemés, tant cinisme, tanta fatxendaria.

I allò més lleig de tot, amagar el cap davall l'ala, dins un forat del trespol com els estruços, i amb una cara de mapa mundi donar la culpa de tot plegat als tècnics, als subordinats, que eren uns reguitzers malcriats que feien tala a les totes. I podria ser que sí, que tira tira es demostri que algun subordinat era corrupte, posava mà a calaix, acceptava regals, qualque sobret. Però el convenciment del general del personal és perquè, com que ho veien fer als caps grossos, també se sentien legitimats per ficar-hi mà. I braç, de vegades. Quan fas un rot davant un nin, alerta, ell també provarà de fer-ne un altre. I són com a criatures.

Hi ha un afegitó que sobretot han de saber ells, tots ells, cada un d'ells, els que els revénen pujades de pensió arterial tot d'una que els acosten un micròfon o una càmera, començant per aquell que vaig veure l'altre dia a un programa de televisió, que al portal del seu domicili madrileny li portaven de Mallorca un regal toca dallonses: una ensaïmada de xoriç, i menja-te-la si et ve de gust... Han de saber que han fet un trist favor a aquesta terreta tan malmenada: el món ens mira, ens observa, ens veu com una colla d'infectes. I de tot plegat no en tenen la culpa els diaris ni cap cadena de televisió. Els culpables són els corromputs, els putrefactes. Fora cortines de fum. El missatger sempre és innocent. Malgrat que sigui barroer i cínic qualque pic i em dolgui ben endins. Quedi clar i no em vengueu amb més històries.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris