muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

“Dones. Reconstruïm la història”

Els drets socials no s'han de perdre mai de vista. Si n'hi ha d'emergents, deu ser perquè fins a l'hora d'ara devien estar més submergits que l'Atlàntida. Més enllà que l'existència de ministeris com el d'Igualtat sigui prou discutible des del punt de vista de la despesa institucional, les berbes que la dreta mediàtica dedica, dia sí dia també, a la senyora Bibiana Aído denoten una obsessió malaltissa. Especialment, els comentaris que es basen senzillament en mentides traurien de polleguera qualsevol ciutadà raonable. Hanna Arendt explica que el sentit del que és polític consisteix en el fet que els homes lliures, més enllà de la violència, l'opressió o la dominació, tenguin entre ells relacions iguals i no siguin interpel·lats per dominar-se i obeir sota la pressió de l'obligació, sinó que siguin regits per la discussió i la persuasió mútua. Açò de la pensadora Arendt està molt bé; però..., d'acord amb el que es considera políticament correcte, no hauria d'haver-se referit "als homes i a les dones"? L'any 2006 el Govern de les Illes Balears va publicar Llenguatge per la igualtat, una guia general amb tot de suggeriments per evitar un ús sexista de l'idioma. S'hi considera que emprar la paraula "home" per referir-se a tot el gènere humà i, per tant, comprenent també les dones, respon a un mecanisme discriminatori, ja que, al seu entendre, destaca el protagonisme del sexe masculí i oculta el femení en tots els àmbits de l'activitat humana.

Certament, la sensibilitat envers aquestes qüestions (no estrictament gramaticals) és necessària. Però la rella de la consciència dels drets i deures ha de llaurar més endins la nostra terra. Per açò m'ha semblat excel·lent la iniciativa de l'Institut Balear de la Dona d'organitzar l'exposició Dones. Reconstruïm la història, que contempla els avenços i retrocessos del treball per la igualtat de gènere a les nostres Illes entre 1880 i 1936. Aquesta exposició, en paraules de la professora Isabel Peñarrubia, vol recuperar les dones com a subjecte actiu de la història. A les lluitadores d'abans, vencedores dels estereotips patriarcals, devem la llibertat i els avenços, la reconstrucció de la meitat del mirall trencat.

Quan les Corts constituents de la II República van reconèixer el sufragi femení en la legislació espanyola, no foren pocs els diputats (i la diputada Victoria Kent!) que van votar-hi en contra. La motivació del vot contrari tenia molt d'oportunisme ideològic: en general, per a les dretes allò era un desordre; alguns republicans i socialistes temien que el vot de la dona sortís dels confessionaris i de la reacció. En un moment o altre de les votacions, dels diputats per les Illes Balears presents en aquelles Corts, es van posicionar en contra els mallorquins Alomar, Alemany, March i els menorquins Canet i Carreras; només A. Jaume se'n manifestà a favor, segons la llista que aporta la defensora del sufragi femení Clara Campoamor.

Sí, a les eleccions de 1933 es van imposar les dretes; la mateixa Campoamor llavors no va sortir elegida. Tanmateix, la defensa que en va fer aquella advocada és d'una dignitat esplèndida. I és que els drets, si es tenen (i qui podia negar racionalment la igualtat de drets entre homes i dones?), s'han de reconèixer. No val en aquestes qüestions essencials a la democràcia l'apel·lació a conjuntures i a possibles costos d'oportunitat. La dona no va votar ni per les dretes el 1933, ni per les esquerres el 1936; va votar, igual que l'home, per reaccions polítiques i així ho continuarà fent en el futur. En paraules de Clara Campoamor, el vot femení va ser el 1933 "la lejía de mejor marca para lavar torpezas políticas varoniles". Respecte al posicionament d'alguns republicans socialistes a les Corts, la majoria feren costat a la igualtat, però amb desercions importants. Campoamor els recordava l'expressió amarga d'Anatole France quan parlava d'aquells socialistes que, forçats per la disciplina de vot, anaven al Parlament a legislar contra els seus.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris