nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Power(Point) Rangers

Power Rangers és el nom d'una ben coneguda sèrie de dibuixos animats, amb més de disset temporades d'història i el corresponent merchandising associat. Típicament, un Power Ranger -una cosa com ara guerrer potent o poderós- és un humà que pot convertir-se en un superheroi. Aquesta sèrie és la que ha inspirat el nom d'una nova classe de guerrers que han aparegut en els camps de batalla de l'Afganistan i de l'Iraq: els anomenats PowerPoint Rangers -els guerrers del powerpoint- i que es refereix a un significatiu nombre d'oficials que dediquen una bona part de les seves energies com a soldats justament a això, a fer powerpoints, és a dir presentacions -diapositives- fetes amb el programari de Microsoft i que ja fa estona que està en el centre de controvèrsies per mor dels excessos en el seu ús, que pot arribar a significar una certa perversió de la comunicació. Cal no oblidar que, com passa tantes vegades, el nom fa la cosa: el nom del programa, i el dels arxius que en surten, és la concatenació de les paraules punt i potència o poder.

El fet és que en el món dels negocis -i sovint també en l'acadèmic- les presentacions en powerpoint han vingut a substituir els informes i memoràndums escrits. És, per exemple, habitual que els informes finals -fins i tot els més estratègics i que comporten decisions transcendentals- de les consultores de tot tipus, vinguin en la forma de powerpoint -això sí, amb dibuixets i coloraines- i no hi ha reunió de negocis que no sigui presidida per una d'aquestes presentacions. Una cosa és que siguin emprades com a suport per a una conferència, per destacar els punts més importants i afegir-hi elements visuals, i una altra de ben diferent -que és el que està passant- és que tota la informació vingui suportada només per les diapositives de powerpoint amb el seu format habitual d'enunciats succints jerarquitzats o, cosa que és pitjor, un garbuix de text en lletra petita il·legible i que, per afegitó, el conferenciant es limita a llegir amb veu alta sense afegir-hi cap altre valor. La primera gran controvèrsia sobre aquest estil va saltar arran de l'explosió del transbordador espacial, el Columbia, on tot indicava que la informació sobre els riscos associats a les rajoles tèrmiques quedava molt i molt amagada. Aleshores un expert en comunicació, Edward Tufte, va publicar un excel·lent llibret en el qual analitzava els inconvenients del powerpoint, o més ben dit, de l'ús que se'n feia, el títol del qual era L'estil cognitiu del PowerPoint, i alguns dels mitjans de comunicació dels Estats Units se'n varen fer molt de ressò. Cosa que també se n'han començat a fer ara quan han descobert que aquesta perillosa pràctica s'ha generalitzat a l'exèrcit americà, especialment el que opera a l'Afganistan i a l'Iraq. Segons explicava dies enrere el New York Times, en un article el títol del qual assegurava que ja havien trobat l'enemic i que aquest era el powerpoint, un general d'aquestes tropes, davant una diapositiva que intentava explicar la situació civil i militar de l'Afganistan i que semblava més un plat d'espagueti que una altra cosa, va exclamar que, si algun dia arribaven a entendre aquella diapositiva, aleshores haurien guanyat la guerra.

També explica el cas d'un tinent que, quan va ser interrogat respecte de l'activitat que li requeria més temps del seu dia a dia, va respondre que "fer powerpoints" i ràpidament afegia que qualsevol cosa que s'hagués de comunicar, fossin plans de batalla o informes sobre el que havia passat un dia determinat, tot acabava en un powerpoint. O el cas d'un altre oficial, que havia escrit un article a una revista militar sobre la qüestió, quan va ser requerit per a una entrevista telefònica pel diari va contestar -segurament amb un cert sarcasme- que en aquell moment no podia perquè havia d'acabar el powerpoint habitual sobre les activitats del dia. Sembla que allà tot, absolutament tot, passa pel corresponent powerpoint amb tots els avantatges -si n'hi ha- i amb totes les limitacions comunicatives vinculades a l'estil propi del powerpoint, titllat també d'eina essencial per a l'era de l'ofuscació. Tot això sense oblidar que els informes sobre la situació de la guerra, en particular, i la del món en general que rep el mateix Obama -i abans Bush i els altres- són presentacions de powerpoint, la qual cosa, en ella mateixa, ajudaria a explicar el perquè de tot de plegat.

Per consegüent, sembla que passa d'hora que s'afegeixin els problemes comunicatius que genera el mal ús del powerpoint al clam generalitzat sobre la destrucció de la sintaxi, de la gramàtica i de la comunicació associades a les abreviatures del llenguatge emprat pels adolescents en els sms, els missatges de mòbil. No és per res, però a mi ja fa estona que em preocupa més el primer que el segon.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris