nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
19°

Una punyetera llàstima

No crec que sigui ni honest ni valent provar de relativitzar l'eliminació del Barça de la Champions a mans de l'Inter de Milà. És vera que el futbol només és un joc, i que té qualque cosa de ridícul o de lamentablement pueril basar una part de la pròpia felicitat en els resultats d'un club esportiu. És igualment vera, però, que allò que quan surt bé ens causa grans alegries -un pur èxtasi, eufòries inacabables-, també ens ha de provocar emprenyades rabioses o tristeses immenses quan surt malament.

Celebrar les millors victòries com si constituïssin una apoteosi existencial requereix lamentar les pitjors derrotes com si ens haguessin tirat dins un forat negre o com si ens haguessin arrabassat el cor i les entranyes per fer-ne un pintxo de barbacoa. No cal ser un purità ni un fanàtic per entendre que qualsevol altra actitud resultaria incoherent, pusil·lànime i tramposa.

Ja sé que tampoc no cal posar-se melodramàtic. (Tampoc no estic demanant que el barcelonisme en ple es practiqui l'harakiri ni que els seguidors blaugranes comencin a mirar amb afecte els ganivets.) Ara bé, sí que toca assumir amb totes les conseqüències que l'eliminació contra l'Inter ha suposat un dels pitjors revessos de la història del club blaugrana. ¿Per què? Per la senzilla raó que ha suposat deixar perdre -al darrer moment, a les portes de la glòria: merda!- una oportunitat única, potser irrepetible, d'aconseguir una proesa major. ¿Guanyar la Champions al Santiago Bernabéu, al feu de l'etern rival, al cor d'Espanya? Firmaria passar tres temporades seguides en blanc a canvi d'assolir-ho. (Bé, tres temporades potser no. Dues. Mmmm, ¿saps què?, m'ho he repensat: què tal si ho deixam en una, o a jugar malament durant deu partits seguits...).

En comptes d'entomar la derrota amb aquesta necessària sensació de fracàs cruel i important, però, sembla que l'entorn blaugrana, sobretot els periodistes que segueixen i agombolen l'equip, s'esforça a fer veure que tampoc no n'hi ha per tant. "Almenys hem arribat a semifinals", exclamen alguns. "Millor quedar eliminats a semifinals", raonen uns altres, "que no a vuitens" (en al·lusió al Reial Madrid, per qui l'eliminació a mans de l'Olympique de Lió ja deu ser remotíssima prehistòria). "No s'ha acabat cap cicle", repeteix tothom a l'uníson com si murmuràs una oració, "aquest equip va guanyar tots els títols la temporada passada i es mereix tot el nostre suport, tota la nostra confiança". I etcètera, etcètera. Home, sí: tenim un gran equip que es mereix tot el nostre suport i tota la nostra confiança, però això no té res a veure amb el fet que l'eliminació contra l'Inter hagi estat una tocada de nassos colossal, còsmica, una putada de les que no s'obliden ni s'esborren.

I, tanmateix, el pitjor de tot plegat ha estat que aquesta actitud de derrotat digne, d'eliminació molesta però tampoc tan important, de glòria desaprofitada però què hi farem, s'havia estat coent durant tota la setmana anterior al partit. ¿Quantes vegades hem hagut de sentir els periodistes o fins i tot alguns dirigents del club demanant als aficionats que, fos quin fos el resultat, dedicassin una gran ovació als jugadors al final de l'enfrontament? ¿Voleu dir que aquesta era l'actitud més adient perquè sortissin al camp i es deixassin la pell provant de remuntar un 3-1?

De la mateixa manera, tampoc no crec que hagi estat gaire eficaç ni positiva tota l'estratègia que s'ha muntat per fer possible "La gran remuntada": anuncis festius per la tele, gestos teatrals d'autoconfiança... Tot inútil. I és que l'èpica no es pot programar. O s'ha d'inventar o s'ha de merèixer. En fi, que tot plegat ha estat una punyetera llàstima. (Per cert: visca el Barça!).

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
Això que diu es Culer mallorquí d'estar fart d'haver de jugar quatre vegades mellor és cert, ja que el Barça ha guanyat 1-4 el Vila-real (és a dir, per golejada i a fora) mentre que el Madrid ha fet 3-2 (és a dir, a casa i per sa mínima) davant l'Osasuna, molt probablement amb ajuda arbitral, i aquesta diferència no es veu reflectida a sa puntuació i, per tant, a sa classificació
Valoració:3menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 10 anys
Ara més que mai: Visca el Barça! Visca Catalunya!
Valoració:5menosmas
Per Xesca, fa mes de 10 anys
Va ser un robatori cara alta.
A la vida passa.
A nosaltres ens passa molt (a la tribu).
No ens hem de donar per vençuts.
Malgrat la boira, cal caminar.
Valoració:9menosmas
Per Culer mallorquí, fa mes de 10 anys
De punyetera llàstima res, va ser un robatori descarat: un gol de l'Inter en fora de joc a Milà, i un gol legal anul·lat a Bojan a Barcelona. El problema del Barça és que no té un estat darrera, com el Madrid o l'Inter, ni una federació que pinti res internacionalment que pugui pressionar als despatxos. Per això els àrbitres no tenen gens de por de putejar-nos, saben que si ho fan no els passarà res. N'estic fins els collons d'haver de jugar quatre vegades millor que els altres per poder guanyar títols. Necessitam un estat català independent d'una vegada!
Valoració:15menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris