cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

El Primer de Maig

EL PASTOR
El Primer de Maig és una festa de celebració inexcusable per a una esquerra que, vulgues no vulgues, no vol renunciar a l'estètica obrerista. Ahir dematí, i per iniciativa pròpia, el President Antich va presentar-se en el Consolat de Mar vestit amb americana de llista i la boina passada fins a les orelles.
- 'Ay, qué mono el pastorcillo...! -va exclamar Bàrbara Galmés des de la finestra estant del seu despatx.
- Va, Juana, que me hace ilusión -va urgir a Joana Barceló-. Ve con el cacillo a por leche y pregúntale si tiene una ovejita lucera...
- Escolta, tu -li va respondre Joana Barceló-, que no som ni Juana la Loca, ni la Bruixa Joana, ni Juanita Reina, sinó la Vicepresidenta del Govern Balear.
Va clavar-se un ginet, Barceló. Va continuar:
- I el pastor que has vist no és un pastor, sinó el President Antich.
Va parpellejar, confosa, Bàrbara Galmés. Va admetre, Joana Barceló:
- Potser tenguis raó: tan curro, dóna una retirada a Miguel Hernández.
- ¿Tú crees...? -va murmurar Bàrbara Galmés-. Si me pareció clavadito a Paco Martínez Soria...

LA DECISIÓ (1)
A la seu del Partit Popular es va debatre la conveniència de manifestar-se el Primer de Maig. Carlitos Delgado s'hi oposava radicalment.
- Dejad que el vulgo pierda el tiempo y malgaste sus ahorros en medias suelas -va afirmar.
- No sols perd el temps la pleballa -va corregir-lo Miquel Ramis-. Ningú enguany ha esquinçat tantes sabates per no res com en Cristiano Ronaldo i ningú no l'hi retreu.
- No fotem...! -va protestar Jaume Font-. El Madrid és molt de Madrid. Dimecres eliminàrem el Barça...
- Y jugamos más de medio partido con diez -va admetre Josemon Bauzà.
- Però amb l'Inter no n'hi jugava cap dels nostres -va argumentar Tòfol Soler.
- ¿Y qué más da...? -va respondre-li Josemon Bauzà-. Si fueras versado en poesía y conocieras "La Rosa de Versalles" sabrías que donde no se llega con la mano, llega el español con la punta de la espada.
- O sea, en gol de orsay de Diego Milito -va concloure Rodríguez-. 'Santiago y cierra España...!
- 'Hala Madrid! 'Hala Madrid! -va començar Carlitos Delgado.
- 'Noble y bélico adalid/ caballero del honor...! -s'hi sumaren tots.
- Con el Barça eliminado, vamos a por la Calvo -va anunciar Rodríguez. I va arromangar-se les mànigues en un gest instintiu i prou significatiu.

LA DECISIÓ (2)
La reunió a la seu del Partit Popular fou llarga. El tema central girava entorn de la possibilitat de sumar-se a la manifestació del Primer de Maig. Però n'hi havia d'altres. Rodríguez explicà els avanços de les converses amb UM.
- Jo no acab de veure clar que governem amb UM -va comentar Pere Rotger.
- Haz como Barceló Viajes -el va interrompre Josemon Bauzà-, que para rabia de Carod en su web hace uso únicamente del idioma nacional.
- Completamente de acuerdo -li va respondre Don Pedro.
- Jo també trob que amb UM...
Va interrompre's, Jaume Font. Va disculpar-se:
- Permeteu-me que parli en mallorquí perquè tenc la gargamella fotuda...
En conclusió: Jaume Font és dels que desconfien d'UM, perquè considera que és millor anar tots sols que mal acompanyats.
Carlitos Delgado pensava tot el contrari.
- Don Francisco -va recordar- no dudó en servirse de los moros para limpiar la patria de la hez.
Va assentir, amb un moviment de cap, Josemon Bauzà. I va reconduir la conversa. S'adherien o no a la manifestació del Primer de Maig? Pere Rotger va al·legar que San José Obrero és un dia per estar amb la família i, si el sol pica, fer el primer capfic de l'any. Delgado, en canvi, va recordar la vocació proletària d'Hedilla, el braç dret de José Antonio. Finalment, Bauzà va decidir comissionar-lo a ell, a Carlitos, per a representar el partit.
- De acuerdo -va dir Carlitos-, participaré. Pero no iré a pie. Yo me manifiesto por delante de las pancartas y en coche oficial.

LA MANIFESTACIÓ
Ahir (dissabte) els carrers de Palma eren plens d'obrers i Madò Catalina va tenir una calrada. Era talment com si la FEMU hagués tancat, de manera que va tornar a casa perquè del poble desenfeinat no se'n pot esperar res de bo.
El President Antich, en canvi, volia fer-se notar.
- Manera -va demanar a l'Honorable Manera-, que hauríem d'anar a la manifestació...?
- No tenim doblers -li respongué.
- O fan pagar entrada...? -va estranyar-se el President.
- No ho sé, però per si de cas... -va respondre l'Honorable Manera.
Tanmateix, s'uniren als manifestants. I entre els obrers, semblaven obrers.
- I on van aquests dos senyorets d'estamenya...? -va saludar-los, en Matasetzes.
L'Honorable Manera va parlar-li del seu radicalisme juvenil i de les cançons de Victor Jara i de Paco Ibáñez. I a continuació va recordar-li els orígens del President.
- El President és de Caracas -li va dir-. Paisà d'en Chávez.
- Idò sí que és esquerrà...! -va exclamar en Matasetzes.
- Més que en Gento -li va respondre l'Honorable. I tot d'una va adonar-se de l'exageració.
Va corregir-la:
- Però si el fan jugar per la dreta, també se'n desfà.
La multitud avançava amb cançons, eslògans, cridòria.
- I tu què hi fas aquí...? -va demanar l'Honorable Manera a en Matasetzes-. No ets empresari...?
- Però estic a punt d'enviar el negoci de les llosques a ca na Tix -li va comentar.
I va confessar-li:
- Miraré de col·locar-me a l'Inestur.
No s'ho esperava, l'Honorable Manera. Li va demanar:
- I què faràs, tu, a l'Inestur?
- Res -li va respondre-. Dotze mil euros a la butxaca per mirar volar les mosques.
Va fer-li l'ullet, en Matasetzes.
- Què et pensaves...? -va dir-li, a l'Honorable Manera-. No totes les canongies les reparteix la Seu...
La manifestació avançava i el brogit augmentava.
- Què reclamam...? -demanà en Matasetzes a l'Honorable Manera.
- Feina -va informar-lo.
- Feeinaaa...? -va exclamar-se en Matasetzes-. Feina per a tu! Ara mateix surt de la fila...
Amb dues passes va ésser a la voravia.
- 'Abajo las caenas...! -va cridar indignat.
L'Honorable Manera va estrènyer els punys. El gest no va passar desapercebut al President Antich. I va sentir-se orgullós del seu conseller de les garrofes. Davant la tebior de classe dels de baix, no hi ha millor resposta que la fermesa ideològica dels que comanden.
- Xisco, puny estret...! -va ordenar l'Honorable Manera al President Antich.
No va escoltar-se'l, el President. Tampoc era qüestió de fer-ne un gra massa, de la ideologia.
La manifestació avançava. Ara demanaven solidaritat amb els pobles del Tercer Món.
- Xisco, puny estret! -va insistir l'Honorable Manera.
- Per què...? -va protestar el President.
- I a tu què et sembla...? -li va respondre l'Honorable Manera-. Perquè si passen la bacina no caiguis en la temptació d'afluixar la mosca...

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Kalodian, fa mes de 10 anys
L'esquerra ha mort devorada pels càrrecs institucionals. L'haurem de retrobar en el carrer, i tard o d'hora la lluita de classes reapareix, perquè mai no ha deixant d'existir i el caliu hi és. Revifa com la necessitat de menjar o de beure.
Tothom és conscient que sense lluita no es fa camí, perquè no ens caurà el manà del cel´. I encara que la irracionalitat està de moda, interessadament, no podrà durar sempre perquè ni els bruixots ni la ignorància ens faran sortir de l'actual situació de misèria.
Valoració:4menosmas
Per tonina, fa mes de 10 anys
Esquerra, quina esquerra?.Molt ben narrat el 1 de Maig.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris