Les paraules de la tribu són les que serveixen per conformar-nos el món. Les paraules són les que ens permeten verbalitzar la creació de mons millors. Dimecres a la nit, a l'Espai Mallorca, aquesta anormalitat cultural de resultats espectaulars, servidor va ser amb Stevenson. Bé, no amb ell, sinó amb dos dels traductors que l'han vessat al català, és a dir, que l'han escrit en català: Joan Sallent i Dolors Udina.

El motiu, Edicions del Salobre i la feina sempre ben feta per Antoni Xumet i companyia. Amb aquests dos grandíssims traductors a la vora vàrem arribar a algunes conclusions: els traductors sempre són els més maltractats de la cadena tròfica de l'edició; i sense ells ens perdríem milenars de possibilitats d'imaginar realitats diferents i coexistents. Per molt que al col·le es vulguin fer llegir títols com Tinc un sms. Sort que ens queda Stevenson. I per molts anys.