nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
19°

La sexualitat femenina (1931)

"La natura no realitza sempre una perfecta adaptació dels organismes a les funcions que els corresponen en el seu mitjà. Aquest fenomen apareix amb singular nitidesa en l'adaptació de la dona, ben sovint més deficient que la de l'home, a la funció pròpiament eròtica. Frigidesa i esterilitat són factors que, ordinàriament, es troben dissociats.

Existeixen, tal com Freud ho ha demostrat en el seu assaig sobre la sexualitat femenina, tres grans tipus de dones que han reaccionat de forma diferent al traumatisme, decisiu en la nina, provocat pel descobriment de la diferència entre sexes. Algunes han substituït ràpidament el desig del penis pel desig del fill i s'han convertit en veritables dones, normals, vaginals, maternals; d'altres han abandonat l'actitud de rivalitat amb l'home, després d'haver constatat la inferioritat de les seves armes, i han renunciat a tota sexualitat objectal, replegant-se en la realització psíquica, social, en el pla de l'espècie humana, quelcom equiparable al que realitzen, dins els formiguers i ruscs, les obreres; altres, finalment, i a despit de la realitat que no han volgut acceptar, que neguen, s'aferren als trets de virilitat psíquica i orgànica observables en tota dona...".

El fragment és de l'assaig La sexualité de la femme, el qual és obra de Marie Bonaparte, besnéta de Napoleó, nascuda a Saint-Cloud el 1882 i que va morir a Saint-Tropez el 1962. Marie, sota la decidida influència de son pare, estudià des de molt nina la fisiologia, entre la física i les matemàtiques, les dues altres matèries a les quals se sentia obligada. Casada amb un príncep grec, va poder viatjar pel món i es va establir amb el seu marit a París en acabar la Primera Guerra Mundial.

Passats un anys, va conèixer Freud i estudià amb ell a Viena. Al seu retorn publicà tot un seguit de llibres sobre psicoanàlisi. En el que comentam, Marie ens hi explica que en el seu origen la natura no creà la dona totalment dona, sinó amb un component juxtaposat, més o menys viril, que condiciona ja des de la infantesa el despertar de la sexualitat femenina...".

I el fet que la dona, a la qual hem consagrat aquest treball, pugui aconseguir una major i més freqüent adaptació del seu organisme a la seva funció eròtica, el fet que en les seves relacions amb l'home pugui trobar més sovint una veritable satisfacció i accentuar el seu caràcter femení i, fins i tot, maternal, no implicarà en cap cas la seva renúncia a tota activitat social i intel·lectual.

Malgrat que, tal com Marañón ha escrit encertadament, la dona es topa amb l'entrebanc de la maternitat, que moltes vegades s'aposa al seu progrés intel·lectual, o amb el de l'esterilitat, que s'oposa a la transmissió de tot progrés, no podem oblidar que la humanitat aconsegueix de vegades afortunats compromisos. La qüestió resideix, en aquest camp, en el fet que la dona tal, com digué Freud una vegada, sàpiga col·locar la seva virilitat allà on convé".

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris