algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Fou alegria de conill

Vaig contar la setmana passada que havia tengut un disgust, però que era un disgust que, per ventura, es convertiria en una alegria. El disgust fou -ho recordau?- que em posaren una multa al passeig Mallorca quan cercava, a deu per hora, lloc on aparcar. La multa va ser per no dur posat el cinturó de seguretat. L'alegria fou perquè m'indicaren quasi immediatament la possibilitat de no pagar la multa si acceptava que em fessin un sermó -un curset d'educació viària, es diu- de dues horetes. No ho vaig dubtar ni un sol instant: vaig elegir el sermó.

Per poder arranjar l'hora i el lloc, em vaig dirigir, dilluns passat, a les oficines de la Policia a l'avinguda de Sant Ferran. Ho vaig fer ben content i -em podeu creure- fins i tot una mica il·lusionat per l'oportunitat de millorar la meva educació cívica i, al mateix temps, poder estalviar doblers. Era una alegria que encara augmentà quan vaig ser atès per una col·lega funcionària, físicament d'allò més agradosa i que emprava un català de Mallorca no sols molt correcte sinó, fins i tot, molt sucós. "La cosa no pot anar millor", vaig pensar.

L'alegria i l'esperança, tanmateix, duraren poc -foren alegria de conill-, ja que la ben guapa i eficient funcionària, després de consultar l'ordinador, em digué que jo no podia accedir al curset i que, més aviat o més tard, hauria de fer el ferrer: pagar la multa amb bitllets del Banc d'Espanya. Quan, entristit per la descoratjadora notícia, li vaig demanar la causa de la desgràcia em digué, també amb molta amabilitat, que l'ordinador deia que feia menys de dos anys que m'havien posat una altra multa i que això, segons les disposicions que estaven en vigència, impedia l'opció que jo desitjava: la de formar-me i no pagar.

M'explicà que era una multa que m'havien posat perquè havia envaït, crec que per les avingudes, el carril bus. Amb la seva amabilitat, ja quasi familiar, aquella guapa senyora em digué que hi havia una fotografia de la meva infracció; que, si volia, me la podia ensenyar. Fou llavors quan em vengué a la memòria un personatge de Son Ferriol: en Tomeu de Can Tunis. En Tomeu era -i és encara, afortunadament-, sens dubte, un home intel·ligent i, en conseqüència, dotat d'un gran sentit de l'humor. Un home, a més, molt bon al·lot; una mostra d'aquesta bondat és la preocupació que sempre ha sentit per les malalties dels altres i, d'una manera molt especial, per la seva veïna, sobre qui sempre trobava que anava "molt carregada de pit".

Un dia la Policia es presentà a can Tomeu amb una multa acompanyada d'una fotografia en què es podia veure el cotxe d'en Tomeu que avançava un altre cotxe per una zona prohibida. Quan la policia li demanà si tenia res a al·legar, en Tomeu va mirar la multa i la fotografia i va dir: "Home, pel que em costarà, la veritat és que no he sortit gaire afavorit". Jo, com en Tomeu, tampoc no vaig voler veure la fotografia. Vaig lamentar respectuosament haver perdut l'oportunitat d'aprendre les noves tendències d'urbanitat, de les quals hauria pogut donar notícies als meus pacients -en el doble sentit de la paraula- lectors. Vaig estar temptat de dir-li a la funcionària que la disposició que impedia la meva assistència al curset i a millorar, així, la meva formació ciutadana reflectia uns principis o uns supòsits -la preferència per la via punitiva i recaptadora davant el camí que aconsella la pedagogia regenerativa- discutibles.

Que aquesta disposició feia palès que dins el Pacte de Progrés la sensibilitat Manera -per dir-ho d'alguna manera- predominava sobre la sensibilitat Calvo, per expressar-la amb la mateixa eina retòrica que l'anterior: la personalització. Tanmateix vaig callar i vaig abandonar les dependències de la Policia una mica decebut per mor dels doblers i, també, per no poder complir la promesa que havia fet als lectors de contar-los el sermó alternatiu. Ho vaig fer amb el consol o l'esperança que el nostre conseller d'Hisenda farà tot el possible perquè els doblers que tan dolorosament sortiran de la meva ja molt escurada butxaca quedin a la nostra Comunitat. Que no vagin pas a Madrid, Carles!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per VVV, fa mes de 10 anys
Bravo, Xesc! No hem de perdre el senderi de l'humor!
Valoració:11menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
Certament, com més faltes has comeses més necessites que t'ensenyin, així que no em faig una molt bona idea d'en què podia consistir s'esmentat curset
Valoració:1menosmas
Per A mi manera, fa mes de 10 anys
Magnific article?
Valoració:-14menosmas
Per Frank Patterson, fa mes de 10 anys
Catastrophe!!!.-No hem pogut disfrutar de la seu "amillorament " civic, del qual esperavem gran aprenentatge.-Magnific article (Magistral).-Frank Patterson.
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris