muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

La revolta (sempre viva) dels animals

S'ha publicat (a Harvill Secker) una nova versió de La revolta dels animals, el clàssic de George Orwell que explica millor que tots els tractats de política què és una dictadura i com s'origina, aquest llibre iniciàtic que Orwell s'empescà enmig de la Guerra Civil espanyola i que està directament adreçat contra Stalin (Orwell ho confessà al seu traductor al francès), escrit perquè tothom, fins i tots els nins i les persones infantils, l'entenguin. Orwell l'escrigué durant la segona Guerra Mundial, sota les bombes nazis que devastaven Londres (el manuscrit va ser salvat, miraculosament, de casa seva), i d'ençà no ha deixat de ser actual ni un instant.

La nova edició inclou una introducció de Christopher Hitchens, l'autor de La victòria d'Orwell i un dels periodistes més independents del planeta, on repassa la classificació dels personatges que formen part de la trama a la granja Major, l'escenari de la revolta dels animals contra la dictadura dels humans, revolta que acaba amb una dictadura molt més esclavitzadora.

El Vell Patriarca, el porc en cap, és bastant semblant a Marx (i com ell mor abans de la revolució) i el granger Jones és indiscutiblement el tsar, Nicolau II, amenaçat pels altres grangers (els oblidats intents d'invasió sobre Rússia entre el 1918 i el 1919). Sense cap personatge que simbolitzi l'ànima intel·lectual de la revolució (Lenin), la cohort d'animals dóna veu a la malvestat russa: Napoleó és Stalin, Bolladeneu és Trotski, el cavall Bòxer representa el proletariat, les ovelles (ben nietzscheanament) són els ignorants pagesos, el corb és l'església ortodoxa i l'ase Benjamí la classe intel·lectual. Fins i tot la bandera dels revolucionaris, amb la banya en lloc de la falç i la peülla en lloc del martell, aclareix quina falsificació de la revolució hi volia criticar Orwell.

El manuscrit de La revolta dels animals va ser rebutjat per T.S. Eliot i per diverses editorials angleses i nord-americanes, temoroses que la seva claredat encengués la ira dels soviètics, però el pecat que cometeren no va ser exclusivament comercial.

El conte d'Orwell denuncia per igual tots els intents d'establir una dictadura amb (o sense) l'excusa que fer-ho és necessari per fugir d'una dictadura present, i això afecta des de la primera pàgina els ucraïnesos que recelen del poder rus, les colònies que patiren la depredació europea, els xinesos que van escoltar com Deng Xiaoping els explicava que "cal que tothom sigui igual, però també que alguns siguin més rics que d'altres" o els ciutadans dels països islàmics que, tot i llur tradicional i supersticiós recel vers els ensenyaments (i les viandes) que procedeixin dels porcs, veuen com les seves llibertats terrenals són dia a dia arrasades amb la promesa que la vida postterrenal ho exigeix.

La conclusió (després de la recomanació de fer-se amb el pròleg de Hitchens) és indiscutible: igual que les sàtires de Swift o de Voltaire, els ensenyaments simples i alliberadors de La revolta dels animals són tan actuals avui com quan van ser escrits, perquè la llibertat sempre estarà amenaçada pels que demanen retallar-la, i fins i tot suprimir-la, en favor d'alguna promesa còmoda i agradable per als animals.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
Igual sa independència des Països Catalans apadrinada per Europa i es Estats Units no és tal independència, igual mos convertiríem en un protectorat seu, com Kosova. Que consti que jo no vull renunciar a sa independència catalana però no a qualsevol preu
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris