cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Mallorquins i mallorquinitat

"El PP no és un partit de Mallorquins, al PP només quedaran traïdors i col·laboracionistes". Aquest és un dels comentaris a l'editorial de dB de dilluns passat. Al llarg de l'any, n'apareixen centenars amb el mateix contingut, de manera que podem pensar en un sector de la població que reflexiona ininterrompudament sobre l'essència i els límits de la mallorquinitat i arriba a conclusions clares, dràstiques, que permeten incloure o excloure la ciutadania del territori marcat. No és un fenomen que afecti només la nostra illa o el nostre país. La gent de la meva edat vàrem créixer amb una retòrica d'altíssima toxicitat sobre l'honor de ser espanyol i la infàmia de no ser-ne -o, pitjor, de ser un mal espanyol. I no es tractava d'unes categories definides pel franquisme. El franquisme va ser una deformació monstruosament sanguinària, l'emfasització temporal de l'ideal de govern de l'extrema dreta espanyola, que no hem de confondre amb els quatre grupets que es deleixen per vestir-se d'uniforme i anar en formació militar.

De l'extrema dreta espanyola en fan part representacions ben nodrides de les oligarquies i de les classes treballadores, sense passar per alt les classes mitjanes. Aquesta extrema dreta empra l'espanyolitat -entesa a la seva manera- com una destral de guerra. Prou que ho sabem. Però les categories de l'espanyolitat no són patrimoni exclusiu de l'extrema dreta. I responen a unes concepcions d'Espanya tan ben definides que se'n poden derivar regles per donar i llevar títols i galons. Des d'aquí, possiblement tenim una bona perspectiva per entendre-ho. Sabem que tots els espanyols són espanyols, des del feixista més primari fins a l'intel·lectual més lúcid. I, no obstant això, de vegades ens manca distància per contemplar en el seu conjunt un paratge anomenat Mallorca amb uns pobladors dits mallorquins. Si ens falta aquesta perspectiva, tendirem a creure'ns el poble elegit (per quin déu maldestre, per cert?), definit per uns atributs que han de coincidir amb la nostra concepció -per força excloent- de la mallorquinitat.

El primer que hem de saber és que som un poble com qualsevol altre, millor que altres en segons què i pitjor en moltes coses, però que no som conformats d'acord amb un patró, amb l'ideal d'alguns. Si ens assumíssim com a poble ja hauríem fet una gran passa. Som i tenim de tot, bo i dolent, i ens hem d'acostumar a veure'ns així, perquè, si no, qualsevol estratègia de futur partirà d'uns inicials plantejaments falsos. Els col·laboracionistes francesos també eren francesos. Les vel·leïtats falangistes de Llorenç Villalonga no el desposseeixen de la seva mallorquinitat. Jaume Matas és tan mallorquí com sor Francinaina Cirer.

La qüestió no és la puresa de la mallorquinitat, que no és una categoria moral -ni política tan sols. El nacionalisme no pot créixer a partir d'aquestes premisses ni pot avançar per aquests territoris: qui voldria un nacionalisme organitzat en religió, amb els cismes consegüents i la proliferació de sectes conformades rígidament entorn d'uns preceptes i d'uns dogmes particulars? No podem, no volem anar per la vida exposats a l'exclusió, sense saber-ho, dels expenedors de mallorquinitat. Personalment no m'incomoda, però sempre és millor fer les coses així com toca.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tomeu, fa mes de 10 anys
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

(S. Espriu)
Valoració:1menosmas
Per legal, fa mes de 10 anys
Estatut d'Autonomia vigent:

Article 4
La llengua pròpia
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, [...]
Valoració:8menosmas
Per niatep, fa mes de 10 anys
No crec que hi hagi expenedors de mallorquinitat. En realitat els col·laboracionistes, altrament dits traïdors, s'autoexclouen perquè, gràcies al seu autoodi, allò que realment voldrien és no haver nascut en aquesta nació -que desitgen morta- i haver-ho fet als territoris de l'ocupant amb el qual col·laboren.
Valoració:-2menosmas
Per niatep, fa mes de 10 anys
No crec que hi hagi expenedors de mallorquinitat. En realitat els col·laboracionistes, altrament dits traïdors, s'autoexclouen perquè gràcies al seu autoodi allò que realment voldrien és no haver nascut en aquesta nació -que desitgen morta- i haver-ho fet als territoris de l'ocupant amb el qual col·laboren.
Valoració:0menosmas
Per foc i fum, fa mes de 10 anys
Jo que som mallorquí i espanyol de sempre, seras tu o el Balears els que me donen el certificat de mallorquinitat? No vos entra en el cap que qualsevol pugui ser espanyol i mallorquí a la vegada o qui consideri tant el castellà com el mallorquí com llengues propies perquè ha parlat ambdues desde que era nin
Valoració:-22menosmas
Per Joan A. Coll, fa mes de 10 anys
Exacte. Traspuen el mateix autoodi i fan tant de mal a la possibilitat d´un futur nacionalment més digne els expenedors de mallorquinitat pura com els botiflers venuts a un amo forà-
Valoració:5menosmas
Per Àtila, fa mes de 10 anys
Més lúcid que mai!
Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris