algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

L'Església i els nous temps

El cas de la pederàstia, d'uns pocs eclesiàstics, de cada vegada cou més en el si de l'Església. I això queda reflectit en les pàgines i pàgines que es vessen aquestes darreres setmanes sobre la qüestió. I és que l'Església, malgrat que sigui una institució gairebé bimil·lenària, també està composta per persones. Totes amb les seves virtuts i defectes. I algunes, també, d'obtuses. Però, podem universalitzar? Òbviament, no. Per tot hi ha de tot. De la mateixa manera que, també, no tots els polítics són corruptes, ni tots els musulmans d'Al Qaeda. Més bé, en tots casos, una minoria. Tots coneixem prou persones desinteressades que treballen de valent i dediquen la seva vida a ajudar la resta en el si de l'Església.

Però, com algú ja ha assenyalat, el problema no rau en les persones, ara aquelles que hagin pogut o no delinquir, sinó en l'actuació de la Institució -amb majúscula. La pregunta que es planteja és si veritablement aquesta entitat ha fet tot allò possible per detectar, condemnar i reparar els delictes de pederàstia efectuats per part de religiosos. Ara bé, aquesta qüestió agafa noves dimensions. Sobretot, darrerament, quan han sortit denúncies que posen en dubte l'actuació del cap visible més alt d'aquesta institució. Com poden imaginar les reaccions han estat múltiples. Des de l'aplicació, tan usada en el món de la política, de la teoria de la conspiració, que és allò que sembla suggerir el cardenal Antonio Cañizares ("estos ataques pretenden que no se hable de Dios", que és una forma de defugir el problema i no voler donar la cara), fins a fer palesa la necessitat d'elaborar una autocrítica, més profunda, com ara la de Mn. Josep Noguera, rector d'Alaró i Orient.

Aquest darrer, més en sintonia amb el món on viu, i preocupat per millorar aquesta institució, demana una anàlisi seriosa de les estructures -potser arcaiques?- de l'Església. I també la necessitat de plantejar les grans dificultats que té aquesta per assumir els nous temps. Allò que explica és una veritat com un temple. És evident que, avui dia, la societat ja no accepta com a resposta aquelles veritats absolutes que fa segles encisaven a la gent. Ara bé, el debat de com ha de ser l'Església, no és un debat d'avui. El debat -com potser ara- sobre el retorn a un cristianisme primitiu, de solidaritat, enfront de l'actual, de poder, avalat encara per l'estructura oficial de l'Església, durant prou vegades s'ha posat sobre la taula.

Fins i tot, de rerefons, ha estat objecte de debats parlamentaris. Valguin com a exemple les paraules del diputat mallorquí Guillem Moragues i Rul·lan (diputat del 1810 al 1813 a les Corts de Cadis) en resposta a Antoni Llaneres, capellà illenc i també diputat defensor -aleshores- de la Inquisició: "Lo que Mallorca debe querer y quiere, es que la religion se conserve en toda su pureza por los medios más conformes al Evangelio, que los ritos no sean preferidos á la verdadera virtud, y que á título de conservarla no se la degrade ni se perjudique á la Nacion". Per això, com podem comprovar, gent com Mn. Josep Noguera, a Mallorca, mai no ha estat sola.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris