nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Joves cap a la política

Es parla molt de l'apatia política dels joves d'avui. És un discurs tronat i nostàlgic, que se sol acompanyar d'una musiqueta elegíaca que pretén fer reflexionar. Els mateixos que diuen que els joves d'avui són conformistes i indiferents a tot, són els mateixos que solen declarar que la classe política d'avui no val res, almenys si la comparem a la que teníem fa trenta anys, durant la transició i les primeres tongades democràtiques. Allò sí que eren grans homes!, diuen. Allò sí que eren discursos, idees, carismes! I no això d'avui, homes sense saba ni sang a les venes, sense personalitat ni empenta, etc. És el discurs propi dels que ho veuen tot perdut; la retòrica de la nostra edat de ferro, sempre oposada a l'edat d'or d'un passat idealitzat.

Suposo que aquesta mena de laments s'han escoltat a totes les èpoques, i segur que quan aquests suposats grans homes interpretaven el seu paper també eren percebuts per molts com una degeneració; sempre s'ha tendit a idealitzar el passat en nom d'un present per definició ple d'insuficiències. Ara bé. ¿Fins a quin punt són certes aquestes asseveracions? En primer lloc, estem parlant d'imponderables: ¿qui pot dir la veritat o la falsedat d'aquesta mena de judicis? Perquè la veritat és que els homes polítics de la darrera fornada estan molt qualificats; saben llengües, i han fet estudis a l'estranger, i la fe democràtica i la confiança en els règims de llibertats és molt més ferma que mai en la història. I en segon lloc: els temps han canviat, i res més ridícul que encarar-se a les disjuntives d'avui que amb idees, valors i actituds que no tenen cap correspondència amb els temps que corren.

Si és cert que la política interessa menys els joves ho és perquè els temps en què vivim demanen més ponderació i sagacitat que fa trenta o quaranta anys, on l'acció política sembla que es resumia en la difusió d'idearis grandiloqüents i de consignes embegudes d'abstraccions mirífiques. La política d'avui s'alimenta de fets concrets, i desconfia de l'entusiasme i de les grans solucions, cosa que la fa terriblement terrenal, molt bruta i realista, sí, i poc seductora per una joventut que sempre se sentirà més atreta per l'èpica utòpica que no per la gestió i la reforma possibilista.

És per això, en part, que els joves passen de la política, però sí que se senten atrets per formes de participació ciutadana on es palpi de manera realista alguna forma de bé concret; així el voluntariat, per exemple, o les formes de participació o d'intercanvi d'idees que Internet facilita; així, 800.000 joves es troben a Tuenti per discutir sobre el pla de Bolonya, etc. Sempre una part dels joves s'acaben incorporant a l'arena política, i en una proporció sempre més o menys idèntica respecte a les generacions dels nostres pares i padrins. Al meu parer, el repte passa per fer de la política alguna cosa més que una sortida professional, i retornar-la a una generació que cregui que el bé comú és alguna cosa més una mascarada.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Miquel Vives, fa mes de 10 anys
Comes, si tu ara pots fer aquests articles insolents i irrespetuosos, plens de supèrbia i petulància en total llibertat i en la teva llengua, és perquè els joves de fa 40 anys que tenien clar el concepte de compromís social (aquests mateixos dels quals tu te'n rius) se jugaren el coll per aconseguir aquesta societat que, amb tots els seus defectes, és bastant millor que la que tenien ells quan eren joves. Així que un respecte.
Valoració:-20menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris