cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

Matas, JR i el cataclisme

El militant de base més influent de l'Estat va comparèixer davant el jutge Castro amb una corbata blava, clapada de mallorquetes, diminutes i fràgils com si fossin papallones, que li havia dissenyat Ben Jakober. En aquells moments, encara no sabia amb certesa quin era el calat de les acusacions de la fiscalia, però per por de mosques ens avançava el seu testament polític: ell, Jaume Matas, porta Mallorca en el centre del pit, prop del cor. Era sincer? Probablement sí. Mallorca, pels Matas-Areal, ha estat una dida generosa i admetent. De manera que una certa estimació, encara que sigui interessada, sí que li han de professar. D'altra banda, tots els estadistes amb vesc a les mans que es veuen estrets per la justícia, des de Macías fins a Fujimori, se senten abocats a fer manifestació pública del seu patriotisme més encès.

I Matas no tenia per què ésser-ne una excepció. Recordem que ha estat un dels agressors més destructius que ha patit Mallorca. Ha fet malbé territori, cultura i llengua. I, per afegitó, ha emparat el període de corrupció més actiu dels darrers trenta anys. Amb ell de cap de l'executiu, el Consolat de Mar va convertir-se en el cau dels falsificadors de signatures més destres d'Europa. I el Govern va ostentar l'índex d'analfabets més elevat del món, atès que són molts els alts càrrecs que no sabien lletra ni aritmètica. Tanmateix, Matas va comparèixer davant el jutge vanant-se del seu amor a la terra amb una corbata tan de copeo que hauria provocat el somriure sarcàstic de Llorenç Villalonga. Sens dubte, cercava complicitats entre l'opinió pública. Però també, aquest retoc del seu look tradicional, ben identificat amb el Jaumetercerisme, simbolitzava un retorn a les essències ideològiques dels seus inicis. Matas és canyellista, tot i que va prescindir de Cañellas sense cap remordiment.

Si Cañellas no té cap corbata amb mallorquetes, ben segur que li agradaria tenir-ne una. Josemon Bauzà, en canvi, no se la posaria mai. Tant la dreta mallorquina com l'espanyola disposen de més referents simbòlics que ideològics. Si Matas s'identifica amb la corbata amb mallorquetes, Bauzà ho fa amb una cinta rojigualda en el canell. A jutjar pels símbols, Matas i Bauzà semblen personalitats oposades i d'encaix impossible. Tanmateix sols és així en aparença, perquè s'han de considerar peces del mateix engranatge. Juan Belmonte, el torero, va topar-se amb un antic banderiller que havia arribat a batlle del seu poble. Era a la postguerra. Belmonte, sorprès, va voler saber com s'havia produït un canvi tan radical. "Pues mire maestro -li va respondre el banderiller- ¿cómo va a ser...? Degenerando, degenerando...".

Doncs bé, el mallorquinisme o regionalisme de dretes té cicles, sempre degeneratius. Cada cicle comença amb uns plantejaments de país moderats i il·lusionants i, degenerant, degenerant, arriba on arriba. És a dir, a baix del tot. No té vergonya de lliurar-se a Maura, als botifarres de Franco o a la patronal hotelera. Matas semblava el punt d'arribada del cicle de govern que va iniciar-se l'any setanta-set. Però no ho és. Observant-lo amb una corbateta tan nostrada que arrabassaria més d'un sospir a la senyora de la Llapassa, penso que els mals grossos del país encara no han arribat. Després de les vel·leïtats regionalistes amb la traca final d'una pila d'alts càrrecs desfilant pels jutjats, la dreta ha d'abraçar el provincianisme més sinistre. El cataclisme s'identificarà amb JR. No el de Dallas, sinó el de Marratxí.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
Senzillament, Anton Pirulero, que no s'ha romput clarament amb s'època infame que ell encapçalà. En nom de sa lluita contra es terrorisme, s'encalcen de juanas que ja han complit condemnes alhora que es condecoren melitones manzanas; un mateix jutge és elogiat per haver fet una "razzia" entre s'independentisme català poc abans de ses olimpiades del '92 alhora que pot ser expedientat per haver volgut investigat sa veritat des assassinats del '36; un cantant que donà sa cara per sa llibertat durant es temps que comandava aquest senyor és escridassat a un acte contra es terrorisme a Madrid quan esmentà precisament tal època i es qui governaven-comandaven diuen que es qui l'escridassaren hi tenien dret; uns senyors dits hotelers i uns altres dits constructors (tots ells admiradors i partidaris des senyor citat) se senten es amos des nostre petit país per damunt de ses autoritats elegides per sufragi universal; etc.
Valoració:1menosmas
Per Anton Pirulero, fa mes de 10 anys
Els botifarres de Franco qui son? D'en Franco si que me'n recordo, bono poquet, perque va morir fa molt de temps, em pensava que ningu se'n recordava d'aquell pobre senyor que molts diuen que era molt dolent, i be que ho era. Pero que te que veura amb la politica i aconteixements actuals?
Valoració:1menosmas
Per mique, fa mes de 10 anys
JO JA COINCIDIA A DIR EN EL MEU ESCRIT QUE AQUEST PARTIT NO SOLS NO ES REGENERA SINO..... DEGENERA.
Miquel.
Valoració:9menosmas
Per Escalivat, fa mes de 10 anys
Quan va partir cap els EEUUU Matas digué que sempre duria Mallorca al seu cor. Ara sabem que els doblers els duia a les butxaques...
Valoració:13menosmas
Per col·loquial, fa mes de 10 anys
salat,
internet és viu
http://dcvb.iecat.net/
Valoració:-2menosmas
Per col·loquial, fa mes de 10 anys
salat,
no me siguis paldal!
Valoració:-6menosmas
Per salat, fa mes de 10 anys
Sí senyor! a cada bugada perdem un llençol.
Valoració:14menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris