nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
16°

Roosevelt, Johnson, Obama

Els Estats Units han estat pioners en la implantació d'un gran nombre de drets i llibertats dels ciutadans. Recordem que es tracta de la primera república federal de la història i que en els inicis tenia un caràcter confederal. Ja la declaració d'independència (1776) parlava de drets inalienables com "la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat" i les primeres esmenes a la Constitució federal del 1787 consolidaren un estat laic, la llibertat religiosa, la llibertat de paraula i de premsa i el dret del poble a reunir-se pacíficament. Per contrast, aleshores patíem a Europa les monarquies absolutistes, que tenien súbdits i no ciutadans, i la Inquisició perseguia qualsevol dissidència religiosa. Però, en qüestió de drets socials, de legislació sobre el benestar de les persones, l'endarreriment dels Estats Units fou evident en els segles XIX i XX.

Una mentalitat extremadament individualista, un rebuig frontal en amplis sectors a l'augment de competències de la Unió i una fe cega en l'èxit econòmic són alguns dels elements que poden explicar aquest marcat contrast. Així, el 1916, i novament el 1922, el Tribunal Suprem dels Estats Units declarà inconstitucionals les lleis que limitaven el treball infantil. En canvi, a tot Europa ja feia temps que s'havia prohibit el treball dels menors, per exemple a Gran Bretanya (1833), Alemanya (1839), França (1841), Espanya (1902) i Itàlia (1906). El 1935, només 27 dels 48 estats de la Unió havien promogut pensions de vellesa i tan sols un (Wisconsin) tenia un pla d'assegurances d'atur. A Europa, ja feia molts d'anys que disposaven de pensions de jubilació els treballadors d'Alemanya (1889), Bèlgica (1900), França (1901) i Gran Bretanya (1906).

Fins i tot estats més endarrerits com Espanya i Itàlia s'havien dotat, ambdós el 1919, de sistemes generalitzats de pensions de vellesa que s'anirien perfeccionant amb el temps. En el cas dels Estats Units, fou el demòcrata Franklin Delano Roosevelt qui va crear, en el context del New Deal, i mitjançant la Llei de Seguretat Social del 1935, un sistema federal obligatori de pensions de vellesa i un sistema d'assegurances d'atur. Però, no es va establir cap mena de subsidi per malaltia, a causa de la ferotge oposició de l'estament mèdit. Era una passa important, i va proporcionar una base des de la qual posteriors governs poguessin avançar. El contrast amb Europa continuava essent impressionant, ja que sistemes més o manco eficaços però generals d'assegurança de malalties s'havien establert a quasi tota Europa des del cas pioner d'Alemanya (1883) fins al més tardà d'Espanya (1942). En els Estats Units, haurà d'esser un altre president demòcrata sensible a les desigualtats socials, Lyndon B. Johnson, qui aconsegueixi una passa endavant.

Després d'un ampli triomf en els comicis del 1964, aquest president impulsà un paquet de reformes progressistes. El 1965, la llei coneguda com a Medicare proporcionà atenció sanitària per a totes les persones majors de 65 anys, mentre que la llei coneguda com a Medicaid feia el mateix amb els nord-americans més pobres. Durant els cinc anys de la presidència de Johnson, les despeses federals en sanitat es triplicaren, ja que passaren de 4.100 milions a 13.900 milions de dòlars. Cap Govern anterior no havia impulsat una transformació tan gran, encara que un segment ben important de la població restava al marge de tota cobertura en no poder pagar una assegurança mèdica privada. El pitjor és que els anys passaven i fracassaven tots els intents de solucionar aquest problema. Finalment ha estat Barack Obama que ha aconseguit impulsar una reforma sanitària que donarà cobertura, privada, però amb subvencions públiques, a la franja de població massa pobra per pagar-se una assegurança privada però no prou per esser atesa pel programa Medicaid. Malgrat la duríssima oposició dels republicans, de les asseguradores i dels individualistes radicals, és difícil no estar d'acord amb Obama que el seu Govern "del poble", a més, treballa "pel poble".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 10 anys
Ara cal veure (ho veurem?) quan aboleixen sa pena de mort, quan acaben amb es comerç lliure d'armes de foc, quan deixen de bombardejar es altres amb pel·lícules de Hollywood i Coca-cola i quan deixen de ser gendarmes del món
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris