nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
20°

Malparats

El mateix que va dir que ell volia per a Espanya el mateix que Jaume Matas havia fet a Balears ara diu que el Partit Popular serà "implacable" en la lluita contra la corrupció. Rajoy, ara, desitja a Matas "el millor, que es defensi i que pugui demostrar la seva innocència". Avui sabrem com es concreta aquest desig, quina és la fiança i quin és el futur immediat de l'expresident que va constituir un exemple a imitar per a Rajoy. Sobre les conseqüències electorals de tot plegat, no crec que siguem capaços de prediure res de res. La història ens diu que els ciutadans no som especialment sensibles als temes de la corrupció a l'hora de dipositar la papereta electoral dins l'urna. Part de la ciutadania -i part del missatge divulgat interessadament entre la ciutadania- crea una realitat de desconfiança en el sistema democràtic i suposa que tots els polítics són corruptes.

Això vol dir que minven enormement els efectes negatius de la corrupció i la consideració d'aquesta com a una tara social. A més, alguns partits polítics ajuden, amb la seva actitud, a fer valer la màxima del 'tots són iguals'. Són partits que en lloc de posar en quarantena, o directament donar de baixa, els seus càrrecs presumptament corruptes, es defensen cercant els suposats pedaços bruts dels altres partits per, d'aquesta manera, crear un efecte ventilador en què tothom surti igualment malparat.

I el que també ha sortit malparat o, millor dit, ha quedat fins al capdamunt és el director del teatre Principal de Palma, Joan Arrom. Jo no sé si Joan Arrom tenia les millors condicions per ser el director del teatre Principal de Palma, però sí sé que ha estat el millor director que mai ha tengut el teatre Principal. Llàstima que hagués de conviure amb diverses circumstàncies -no les comentaré per prudència i sensatesa- diguem-ne adverses. Joan Arrom ha estat una persona que ha viscut el Teatre, que ha patit pel Teatre, que ha lluitat pel Teatre i que, finalment, ha tirat una tovallola massa feixuga per a qualsevol persona. El problema del teatre Principal, però, no crec que sigui ni de direcció, ni de programació; potser el problema del teatre Principal és el problema de la resta d'infraestructures culturals que tenim a les Illes Balears, de les infraestructures i de les polítiques culturals que tenim i patim.

Fins que no ens creguem que això de la cultura és alguna cosa més que un divertimento, que la cultura és alguna cosa més que oci; fins que no veiem que la cultura és formació, és capacitat de crítica, és educació, és la base de la civilització, no avançarem. I això no s'ho han de creure els responsables polítics Bartomeu Llinàs, Joan Font i Nanda Ramon. Això s'ho han de creure Francesc Antich, Francina Armengol i Aina Calvo, ells i els seus consellers d'Hisenda. I si no s'ho creu ningú, ja anirà bé que deixin de parlar de turisme cultural, d'indústries culturals, de la cultura que ens fa lliures, de la cultura que ens educa i d'altres frases que com més fortes sonen més falses esdevenen.

Si no hi ha doblers per gestionar amb dignitat el teatre Principal de Palma, el teatre Municipal o el Xesc Forteza, si no hi ha doblers per fer ni una sola gran exposició divulgativa anual, si no hi ha doblers per explotar els recursos culturals i patrimomials existents ni, evidentment, crear-ne de nous, més val que ens ho facem mirar i pensem per què València, Barcelona, Saragossa, Santiago i Bilbao sí tiren endavant importants iniciatives culturals.

Sigui com sigui, és una mala notícia que Joan Arrom hagi estat una víctima més d'un sistema que es basa en la més absoluta precarietat. I, a la vegada, és una sort que haguem tengut durant tres anys com a director del teatre Principal una persona que ens ha regalat aire fresc, programació completa i variada, art lligat al teatre i a la música, coproduccions i produccions, i, sobretot, que hagi aconseguit que visquéssim en la fal·làcia de la normalitat cultural, de tal manera que ens ha fet sentir orgullosos del nostre Teatre. Llàstima, però, que els somnis somnis són i el despertar sempre arriba.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Talía, fa mes de 10 anys
Si en Joan Arrom ha estat el millor director que ha tengut mai el Teatre Principal, ja em diràs, Pere, com devien ser els altres! El ciutadà del carrer, gràcies a Joan Arrom, coneix el nom de cap actor que destaqui a les Illes Balears, cap director, cap autor, cap escenògraf, algú del món del teatre? En Joan Arrom ha fet que es parlàs a nivell de carrer d'algun personatge teatral mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterenc. Jo només he vist que ha destacat una mica la companyia La Clota, de Menorca, i de la mà de Pitus Fernández. En Joan Arrom no hi ha tengut res a veure, tot al contrari. Però no vull donar la culpa a Joan Arrom de tot aquest "desbarajuste" teatral que patim a les Illes, això és responsabilitat del Consell i de la Conselleria de Cultura. Teatralment, a Mallorca, som uns desconeguts absoluts.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris