nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Un senyor damunt un ruc

"Quin dia del Ram més trist/ que a Felanitx hi hagué/ plorant mares pel carrer:/ el meu fillet que l'heu vist?" diu la corranda d'en Tià Guingaia, que rememora l'enterrossall de la timba, on quatre-cents catorze felanitxers colaren sa vida aquell darrer dia de març de 1844. Potser no hi hagi cap dia del Ram que no se'n recordin a Felanitx, però a altres indrets, com a Santa Margalida, es fan processons 'de caire social' per a reflexionar sobre temes més profunds, com el terrorisme, els terratrèmols o la crisi. Tres creus -diu el rector Guillem Feliu, que potser arribi a bisbe com el seu oncle al Perú- que han de servir per a reflexionar en les processons, o no deixaran de ser rues organitzades per l'Església. Processons n'hi ha hagudes també, abans del Ram, al Vaticà, que fan més que reflexionar. I, des de fa dos mesos, als jutjats i pels carrers de Ciutat, que també haurien de ser motiu de reflexió més enllà de la beateria falsa.

Els darrers esdeveniments politicojudicials i la proximitat de Pasqua han donat prou joc literari als comentaristes. No és per afegir al banyat, però l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem sempre em fa venir al cap la cançó que acompanya l'equip menorquí de bàsquet -també hi ha per a reflexionar-hi, sobre l'esport i el gimnàs!- d'un senyor damunt un ruc (sense saber qui és el senyor i qui és el ruc!, perquè, quan la bèstia rellisca, cau a l'aigua i s'ofega, és el senyor que diu que, si no vols caure, vagis a peu! -quina contradicció!-). Enguany, a més, un es demana si a Montuïri hauran deixat la pollina -o més encertadament la ruca-zebra de Sebastià Rubí- per a la processó de l'aclamació que és la porta oberta a la mort (quin poder!). Però això ja són unes altres cinc-centes. I més val enveja que pietat!, que diu el saber popular.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris