nubes rotas
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

Els pigments vegetals (1915)

Deim pigments a la substància finament pulveritzada, component de la pintura, que s'afegeix al suport per conferir-li el seu color o fer-lo opac. És també la substància de color produïda per un ésser viu. I és a l'estudi dels pigments que Richard Willstätter dedicà els seus anys d'investigació, és a dir, tota la seva vida científica.
Va tenir el premi merescut, puix que seria guardonat amb el Nobel de química de l'any 1915, on s'especificava que era pels seus valuosos treballs sobre pigments vegetals.

Havia fet aquest investigador els seus estudis a la universitat de Munic sota la fèrtil supervisió de Baeyer.
Obtingué el doctorat el 1894 i una càtedra a la universitat de Zuric, Suïssa, el 1905. En aquells moments els pigments vegetals eren interessants perquè la clorofil·la era el mitjà pel qual l'energia de la llum solar era convertida en aliment, de manera que d'ella depenia tota la vida, exceptuant-ne alguns microrganismes, i també perquè els pigments formaven un grup molt complex de substàncies similars i el problema de la seva separació suposava un desafiament.

Aprofitant tècniques i descobriments anteriors, Willstätter estudià la manera segons la qual l'àtom de magnesi es col·locava en la molècula de clorofil·la, demostrant que l'àtom de ferro ho feia de manera similar en la molècula d'hemoglobina. Durant la Primera Guerra Mundial, com era d'esperar, el Ministeri de guerra, el féu col·laborar en la causa del país. Dissenyà una màscara de gas molt efectiva. Recordem que en aquell conflicte de lluita en les trinxeres, els gasos verinosos feren milers i milers de víctimes sense remei. La ciència mèdica hagué d'inventar en els hospitals de campanya les més diverses i enginyoses pròtesis per a l'aparell respiratori com mai no s'havia vist.

Investigà, llavors, Willstätter les enzimes que resultaren esser proteïnes. Jueu de raça i religió, renuncià al càrrec de professor de la universitat de Munic el 1925 quan va veure que entre els estudiants i, fins i tot els ensenyants, es multiplicaven les campanyes d'antisemitisme. En arribar Hitler al poder, el 1933, no va voler, malgrat les amenaces, sortir d'Alemanya. Al llarg d'aquells anys de preguerra, la seva vida estava en perill constant. El 1939, en començar la Segona Guerra Mundial, tot veient que molts jueus eren detinguts, pensà que continuar l'estada a Alemanya era un suïcidi. Va fugir a Suïssa i s'establí a Locarno.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris