nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Temps de dol

A punt d'iniciar la Setmana Santa, hom te la sensació d'estar assistint a canvis profunds, també a l'interior de les religions monoteistes, més concretament en l'Església catòlica. Aquells que militam a la trinxera, allunyats dels nuclis de decisió, en els batallons de l'exèrcit popular de l'Església, coneixem mínimament l'aire que es respira a la frontera. Em referesc a aquells espais on es qüestionen els interessos i on es dialoga amb aquells que provenen de cultures i universos socials diferents.

Aquests dies, hem vist alguns gestos que permeten obrir finestres a l'esperança, particularment relacionats amb la humilitat i el perdó. L'Església no és una societat perfecta, ni un Estat, ni un poder polític, ni un partit, ni un lobby, ni una ideologia, ni una societat organitzada que té cura d'algunes problemàtiques socials. En sabem allò que no és i només intuïm allò que hauria de ser. Mantenim la fe en un Jesús de Natzaret que entra a Jerusalem, de forma humil i austera, i s'identifica amb la ciutat i les seves problemàtiques. En poc temps, a Jerusalem, passen coses, moltes de les quals contradictòries, altres sense sentit. La majoria, difícilment assumibles per a les classes populars i tergiversades pels poders i pels interessos econòmics i polítics. Aquest clima que, vertiginosament, passa de l'eufòria a la mort, i de la mort a l'esperança d'una vida nova és el que els cristians celebram com una explicació global al sentit de l'existència. Tanmateix, només té un final gloriós i autèntic tot allò que es fonamenta en una actitud humil, verdadera i que passa pel patiment i la mort. Fa alguns dies, el papa Ratzinger parlava del "carrerisme i el poder".

Una reflexió que afecta l'estructura interna de la jerarquia eclesiàstica, davant la qual Benet XVI era particularment crític i n'alertava dels mals que generava. Però també una reflexió que coincidia amb aquella que es fa des de molts àmbits de la vida política actual. També Jordi Pujol s'ha referit al carrerisme i a l'ambició política, desmesurada i desequilibrada, en un article recent d'un gran interès. Els quadres dels partits polítics, els líders socials, les jerarquies religioses estan en mans majoritàriament d'individus elegits pel clientelisme i els interessos interns de les organitzacions mateixes. Els individus que aspiren a fer carrera en aquestes organitzacions són majoritàriament joves ambiciosos, que aspiren a aconseguir càrrecs de forma accelerada, tot justificant de fet el concepte tradicional de l'amiguisme.

La societat també passa el seu propi dol, en constatar que comparteix globalment les ombres i les llums dels grups que la integren. Hem vist, també, com el hieràtic col·lectiu de Legionarios de Cristo Rey ha demanat perdó per la trajectòria insolvent i antiexemplar del seu fundador. Estam davant un moviment de masses catòlic que ha de reconèixer públicament que prové d'un líder immoral. Són els nous temps de l'Església. Un temps difícil, però no apocalíptic. Allò que passa convé, diu un proverbi cubà. Allò que passa s'ha d'afrontar amb valentia, però també amb justícia. Sense confondre la prudència ni amb la misericòrdia ni amb la justícia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris