algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Delibes, comportament intel·lectual

Amb la mort de Miguel Delibes, esdevinguda el passat dia 12 de març, ha desaparegut un dels escriptors espanyols que pels anys 50 van participar en els primers encontres entre intel·lectuals catalans i espanyols després de la Guerra del 36. Va intentar comprendre les raons i les parles diverses de la Pell de Brau tot i mirant d'enfortir els ponts de diàleg entre cultures tan pròximes i germanes, com va voler i proclamar Salvador Espriu.

Igual que va fer en la seua etapa mallorquina Camilo J. Cela, Miguel Delibes i altres intel·lectuals espanyols van mantenir una relació amb la nostra cultura d'acord amb el que es pot esperar de persones educades, relació que el novel·lista castellà orbitava entorn del grup de la revista Destino i l'editorial del mateix nom. S'ha dit, i és ver, que en la història de la literatura del segle XX no hi ha segurament cap escriptor que hagi representat millor l'ànima de Castella. Com afirmava el senyor Lesmes, el mestre d'escola de La sombra del ciprés es alargada, el cos troba alè en l'ànima i és una aberració viure tots sols al món. Així que espanyols i catalans (en cos i ànima!) no haurien d'ignorar-se. L'experiència metafísica de l'altiplà de Castella, on cel i terra s'ajunten en l'infinit, té el seu paral·lel, i el seu contrast!, en l'experiència dels qui vivim cara a la mar. Ho expressa magníficament un altre personatge de la mateixa novel·la, Felipe, el mariner retirat que visita Àvila i parlant del seu ofici conta: La carrera tiene de bonito lo que tiene de triste. Se está en perpetuo contacto con lo infinito y se posterga en cambio lamentablemente lo pequeño, lo estrictamente familiar e íntimo.

Delibes va fer un esforç intel·lectual per entendre que la diversitat lingüística, igual que succeeix en el món natural, que ell tant estimava, és una riquesa que cal defensar. I si al principi la seua actitud envers el català era més tost displicent, l'autor d'El hereje és capaç d'afirmar en una entrevista el 1993 tot parlant de la situació lingüística de l'Estat espanyol: "Realment existeixen quatre llengües i crec que cal, en el cas del català, que es fomenti i es tengui cura d'aquesta llengua, que altrament es veuria molt perjudicada. De manera que em sembla correcte que si una filla meva és professora d'institut i vol anar a Catalunya, el primer que hagi de fer sigui aprendre el català. És que, si no, aquesta llengua desapareixerà". I en una altra ocasió, entrevistat pel diari Avui, afirmava que la tensió i crispació política que hi havia a Espanya eren lamentables.

En efecte, lamentablement la crispació fa temps que està instal·lada en la vida política espanyola i el prejudici i els visceralismes campen a l'ampla per l'estesa pell de brau i illes adjacents. D'un temps ençà, sembla que s'han trencat els ponts del diàleg i de la mateixa manera que no hi pot haver federalisme si una de les parts "federalitzables" no està per la labor, dos no dialoguen si un dels dos no ho vol. Entendre el poder des del conservadorisme més escleròtic fa que les paraules (democràcia, autonomia, solidaritat, justícia...) siguin buides i els fets brutals. On eren, doncs, els intel·lectuals castellans quan s'atiaven els prejudicis anticatalans des d'esferes de poder (amb motiu, per exemple, del nou Estatut)? S'hi giraven d'esquena, devien pensar que la cosa no anava amb ells. Llevat de comptades excepcions, ha estat així. Què hi farem!

Tanmateix, quan es trepitja la veritat política per fer pas a respostes passionals o a l'obnubilació, l'actitud dels demòcrates no pot ser altra que aturar els cops i contraatacar ideològicament. Antonio Tabucchi parlava d'Itàlia i deia que allà la paraula intel·lectual ja és un insult. Hi ha poca discussió pública entre persones que pensen i escriuen; s'estila més parlar i no pensar. Em fa por que a Espanya la cosa no vagi també per aquí.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per VVV, fa mes de 10 anys
Sr. López: la cosa que quedarà de Delibes serà el llibre La Caza De La Perdiz Roja (ed. Lumen).
Valoració:1menosmas
Per la Lirio, la Lirio tiene, tiene una pena la Lirio, fa mes de 10 anys
Como dijo Juan Marsé:
"En la postguerra me putearon los padres y en la democracia sus hijos. Pero siempre me putearon los mismos"
Valoració:-2menosmas
Per Joan Vicenç, fa mes de 10 anys
Em sorprèn que no faceu referència a la seva participació en el "manifiesto para la lengua común" en contra de la supervivència del català i altres llengües de l'estat. El que vol dir que Delibes no va profundir gaire en el seu esforç intel·lectual per entendre la divesitat linguística de la seva España imposada.

Per altra banda la col·laboració voluntària amb els falangistes espanyols del Delibes jove, li va permetre poder escriure el que va voler (gairebé) mentre molts altres, també de castellans, no ho varen poder fer mai, pel simple fet d'haver format part de la legalitat republicana o haver-ne tengut familiars relacionats.

He llegit pràcticament tota la creació literària d'aquest escriptor, però els fets són els que són i el seu article sembla voler amagar-los incomprensiblement.
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris