cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
20°

Pensar en allò que volem guanyar

Pensar, entre molts altres significats, fa relació a la capacitat d'imaginar i expressa un tarannà, una forma d'entendre el món i una mentalitat. Només fa alguns dies, Tomeu Vidal em manifestava la seva voluntat de fer del Mallorca un referent de mallorquinisme, una peça del teixit que cal reconstruir i regenerar profundament. Ésser president del Mallorca, en aquesta conjuntura històrica i al marge del poder, és també una responsabilitat, precisament perquè el Mallorca té un nom i és la icona d'un sentiment.

Enmig de la conversa que mantinguérem, gens confidencial i molt informal, li vaig recordar les memòries d'Agustí Montal (Memòries d'un president blaugrana en temps difícils, 2009). Aquest president del Barça, precisament, es caracteritzà per posar els fonaments perquè l'entitat es transformés en alguna cosa més que un club, després de molts anys de fracassos i de persecucions. Quan la situació arribà a l'infern més terrible, esportivament i políticament, la junta directiva del FC Barcelona es plantejà seriosament tornar a fer del Barça un representant de les virtuts i defectes d'un país que sempre s'havia tractat malament. I escriu Montal que en aquell moment "vam començar a pensar en allò que volíem guanyar".

Òbviament l'objectiu no era esportiu, ni tangible. També en aquest sentit Mallorca és diferent. Fins ara, com afirmava Josep Pla, els mallorquins ens caracteritzàvem com una societat reservada i austera, que construíem sobre els fonaments del silenci i la moderació. Això molt probablement era cert. Des dels anys setanta noves generacions de mallorquins han empeltat valors al tronc comú i han engreixat l'arsenal de defectes que tenia el país. Vivim en una terra afectada per un tipus de contaminació particular. Una pol·lució que ha afectat els poders -i en algun cas també els governants, però no exclusivament- i que ens ha fet perdre de vista allò que aspiràvem a guanyar.

Mentre alguns teníem el país en el cap, pensàvem a dedicar la vida a aportar materials immaterials. Després de tot, les sensacions no són d'allò més esperançadores, perquè el pensament és antipopular i a penes no té seguidors. Per això mateix avui també és tan difícil esser president del Mallorca i tan desolador sentir-se sol cavalcant i lluitant contra tants enemics invisibles que sempre ens guanyen la partida. El país és un animal ferit, moralment tocat i psíquicament trastornat perquè la infecció està afectant els òrgans vitals. Més que mai sabem que els mals no vénen de fora.

Gran part d'allò que ens passa arrela i es nodreix en l'ecosistema mateix, en un model social que no té futur, però té recanvi. Ni la política, ni el futbol, ni els negocis, ni el país no són morts, però està morint una determinada manera d'entendre tots aquests elements que han figurat en el punt de mira de la ciutadania. Allò que mor és una forma de vida, un model i uns valors que formen part d'un passat cadavèric. Guanyar el futur passa per descriure aquesta situació, analitzar-la en profunditat i no tenir por a planificar un futur sense tantes dependències, ni submissions al passat ni al present, precisament perquè estimam el país, la gent i la seva història.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris