cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

L'electrocardiograma (1906)

Deim electrocardiograma al gràfic obtingut mitjançant el producte dels corrents produïts per la contracció del múscul cardíac i permet el diagnòstic de les afeccions del miocardi i dels trastorns del ritme. El seu descobridor fou el fisiòleg holandès Willem Einthoven (Java, 1860-1927), fill d'un metge destinat a les Índies orientals. Passats els anys, Willem anà amb la seva família als Països Baixos havent el seu progenitor.

S'establiren a la ciutat d'Utrecht i l'any 1878 entrava a estudiar medicina a la universitat local. Amb molt bones qualificacions aconseguia el títol de metge el 1885 i pels seus mèrits era nomenat professor de fisiologia a la universitat de Leiden.

Tanmateix es volia dedicar preferentment a la investigació. I dins aquesta, en el camp de la física. No trigarien a acompanyar-lo importants èxits. Explorà els potencials elèctrics en el cos humà a partir de Galvani, mort un segle abans, procediments que demostraven que el cor marxa a un ritme que reflecteix aquell fenomen del corrent. Així doncs, qualsevol desviació de la mostra normal podia esser utilitzada per a diagnosticar condicions patològiques. Es plantejà llavors, Einthoven, el problema de com detectar amb la màxima precisió aquells corrents elèctrics.

El 1903 fabricava el primer galvanòmetre de fil, un aparell queconsistia en un finíssim conductor que s'estenia a través d'un camp magnètic. Tot i que podia semblar un poc complicat, el seu funcionament era simple. Un corrent, en passar pel fil conductor, feia que aquest es desviàs en angle recte a la direcció de les línies de forces magnètiques. La desviació era més o menys ampla en proporció a la intensitat del corrent.

D'aquesta manera, aquell dispositiu, certament delicat, podia enregistrar els potencials elèctrics del nostre cor. L'aparell fou perfeccionat i el 1906 marcava les pujades i baixades del potencial. Einthoven havia inventat l'electrocardiograma. Ningú no dubtà de l'eficàcia del dispositiu per a la diagnosi i donà lloc a altres aparells per a detectar malalties en altres llocs del cos humà com el cervell (Berger), els nervis (Gasser) etc.

El científic benefactor, que havia nascut tan lluny d'Holanda, feia així un important servei a la humanitat. El seu aparell, que ha sofert les reformes de perfeccionament, ha salvat moltes vides. Einthoven era guardonat el 1924 amb el premi Nobel de medicina i fisiologia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris