cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
22°

Delfos i el seu oracle (381)

Teodosi el Gran, emperador, declarava oficialment extingit l'oracle de Delfos, no sense oposició dels que volien conservar tan antiquíssima tradició en aquella ciutat. A la part posterior del temple de Delfos, s'hi trobava una profunda encletxa de la qual sortia, en temps de primavera, abril i maig, un corrent gelat i narcotitzant. Sobre aquesta estreta obertura hi havia un trípode de ferro amb un seient.

Allà s'asseia la sacerdotessa anomenada Pítia, la qual havia estat curosament escollida pels religiosos. En un començament només n'hi havia una, però quan augmentaren les consultes, n'hi afegiren dues més. Eren al·lotes cercades entre famílies pobres i havien d'haver viscut dins una total ignorància. Llevat d'això, hi tenien preferència les dones que patien malalties nervioses, preferentment histèriques o neuròtiques, i d'aquestes les que es manifestassin a través de convulsions o de crits incontrolats i incoherents.

La tal Pítia mastegava fulles de llorer i bevia aigua de la font de Castàlia, que brollava als peus de la roca Nimpea, al costat del temple. Coronada de llorer, era conduïda al sagrat lloc i col·locada en el trípode, sobre l'obertura de l'abisme. Amb la malaltissa complexió que tenia i tocada pel gas fred i narcotitzant, s'agitava, dirigia arreu mirades de foc i tremolava de cap a peus. Després li venien les convulsions i amollava crits, veus estranyes, que els sacerdots del temple interpretaven.

Una vegada Pítia havia donat tots els seus missatges o prediccions, era treta del trípode i portada a una cambra on havia de restar reclosa fins que es recobràs. Sembla que, passats uns anys, els gasos o emanacions narcòtiques de la roca, en primavera, deixaren de sortir i aquest fou el començament del final. Un detall de la natura, científicament explicable, era vist com a cosa que movia la voluntat dels déus. Ja sense el vapor mefític, el consell de sacerdots decidí ensinistrar les píties per tal que simulassin les antigues convulsions i espasmes.

Ens conta l'historiador Ignasi Romo que els "partidismes polítics i els interessos econòmics de Delfos motivaren amb freqüència baralles i disputes entorn del tema", i quan els generals focis Filomè, Olomarc i Faler saquejaren el temple, bona part del tresors que hi havia desaparegueren. Es tractava, en general, d'exvots de metalls nobles, or i argent. Més envant, el rei Filip de Macedònia s'erigí en cap del patronat del temple de Delfos i aconseguí que tots els oracles seguissin els seus interessos. Els darrers que robaren de forma definitiva el tresor novament amuntegat foren els emperadors romans Sila i Neró. Després, l'oracle deixava d'existir.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris