cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
16°

Sobre opcions i emocions

Una de les coses que més em van sorprendre dels Estats Units és l'enorme quantitat d'opcions que es despleguen davant les més petites maniobres quotidianes. Entrava en una cafeteria qualsevol i m'esperava les nostres quatre alternatives: cafè fort o descafeïnat, sol o amb llet. Però no: la carta de cafès es desplegava com un mapamundi, oferint-ne al consumidor deu o dotze varietats (que si etíop, que si indi, brasiler, mexicà...), i de llet també n'hi havia de tres o quatre castes, podent triar fins i tot la temperatura. Llevar-se de bon matí i haver de decidir una qüestió tan espinosa era un maldecap, tenint en compte que òbviament no hi havia ensaïmades, però sí croissants de quatre o cinc mides i bagels dolços o amb embotit... Total, un deliri.

Aquest fet ve de la mà de l'opulència de les societats. Cada dia hi ha més coses, més productes per poder elegir. Haver de triar, però, i haver de fer-ho contínuament, fins i tot en les accions més ínfimes, potser acaba sent embafador, un maldecap inacabable. A la pel·lícula guanyadora dels Oscars d'enguany, The hurt locker, hi ha una escena entendridora (no parlaré gens de la trama, així que el lector pot llegir sense témer que li esclafi res): veiem un soldat acabat de tornar de l'Iraq a qui la dona ha encarregat que compri un paquet de cereals.

El soldat, acostumat a haver de triar entre dos o tres cables per desactivar una bomba assassina, es troba indefens davant el llarg prestatge del supermercat, el qual li ofereix dotzenes i dotzenes de marques d'aquesta mena de productes. ¿Quina elegir?

Haver de triar... Massa llibertat d'elecció ens pot arribar a atabalar. El buscador Google, en aquesta línia, ja ha habilitat una opció que es diu "Tindré sort", la qual serveix perquè l'internauta no hagi de triar entre el llistat de les pàgines que Google ofereix i entri directament en una d'elles, sense haver de buscar al llistat principal quina és la que més li convé.

Personalment, detecto arreu aquest esperit simplificador: la gent se sent atordida i confusa si se li posen a davant excessives opcions. És per això que es prefereixen els supermercats petits, les botiges on només hi ha uns determinats productes, els quals han estat prèviament seleccionats pel botiguer. ¿Qui necessita haver de triar entre dotze tipus diferents de pernil dolç? La millor pizzeria que conec és a Nàpols, i només fa tres castes de pizzes...

Els feliços inconvenients de la plètora. A més d'aquest enyor de la simplicitat, la nostra època ha portat també una pèrdua de l'èpica de la recerca, de l'esforç i de la intrepidesa a l'hora d'aconseguir certs productes culturals. Jo m'he passat setmanes perseguint un vídeo on hi hagués una mai vista pel·lícula de culte, la qual estava descatalogada, o un llibre, preciós volum descobert al fons tèrbol d'una llibreria de vell. Ara això potser fa rialles: en pocs segons es pot aconseguir -fins i tot sense pagar- a la Xarxa. Tenim el botí de seguida, però ¿i l'exaltació de la cacera? Posats a triar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris