cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
24°

George Orwell a Monflorite (1937)

"Estant al front i devers finals de març vaig tenir una infecció a la mà, i era precís obrir-la i posar-me el braç en un feixí penjat de l'espatla per a sostenir-la. Havia d'anar a l'hospital, però no era necessari enviar-me a Siétamo per una cosa tan petita, de manera que vaig restar a l'hospital de Monflorite, que no era més que un lloc de socors. Allà vaig passar deu dies, part d'ells al llit. Els practicants em robaren quasi tots els objectes de valor que posseïa, inclosos la màquina fotogràfica i totes les meves fotos. En el front tothom robava, era una inevitable conseqüència de la manca de tot; però els de l'hospital eren sempre els pitjors. Algun temps després, a l'hospital de Barcelona, un nord-americà que havia anat a Espanya per tal d'incorporar-se a les brigades internacionals en un vaixell que havia estat torpedejat per un submarí italià em contava com fou duit a la platja ferit i que, mentre l'estaven ficant dins l'ambulància, els camillers li prengueren el rellotge de polsera.

Mentre duia la mà tan embenada vaig passar dies delitosos passejant pels voltants. Monflorite era l'habitual nucli de cases de fang i pedra, de carrers estrets estrets i tortuosos als quals el pas dels camions havia deixat en tan mal estat que semblaven els cràters de la lluna. L'església havia quedat molt maltractada i es feia servir de magatzem militar. Per aquella zona hi havia només dues cases de camp un poc grans, Torre Lorenzo i Torre Fabián, i només dos edificis realment grans, sens dubte els habitatges dels terratinents que temps enrere havien estat els propietaris d'aquelles terres; la seva riquesa es podia veure reflectida en les miserables barraques dels camperols. Al costat mateix del riu, molt a prop de la línia del front, hi havia un gran molí amb una casa de camp annexa.

Era lamentable veure com aquella enorme i costosa maquinària s'anava oxidant inútilment i com els conductes de fusta per on queia la farina eren arrabassats per fer llenya. Després, per aconseguir llenya per a les tropes, foren enviats grups d'homes amb camions amb l'objecte de saquejar sistemàticament l'indret. Solien arrabassar els taulons de fusta del terra amb bombes de mà. La Granja, el nostre magatzem i cuina, devia haver estat un convent...". Qui això ens conta és George Orwell en el seu llibre Homage to Catalonia, que suposà una dura requisitòria contra l'estalinisme basada en la seva experiència en la guerra civil espanyola, on va lluitar a favor de l'Exèrcit republicà. Aquesta obra li causà l'enemistat de bona part de l'esquerra europea. El seu nom veritable era Eric Blair (1903-1950).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris