cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

Els dies de les hores perdudes

Els empresaris illencs no arribaran a avaluar, segurament, les pèrdues que els causen els interrogatoris a Jaume Matas i al seu entorn més immediat. A qui n'haurien de demanar indemnització? I, no obstant això, s'han perdut ja milers i milers d'hores de treball en la conversa sobre què deu estar passant als jutjats, represa quan arriba a la feina algú procedent del carrer: Què diuen pel món? Quines novetats hi ha? El tancaran? No, contesta algú, han arribat instruccions de Madrid en el sentit que no se l'ha de veure emmanillat ni entrant o sortint de la presó. Com pot ser això? Quin escàndol!, s'exclama na Sebastiana. O sia que als quatre manats els mostren amb les manilles i a ells... Ah, instruccions de Madrid, insisteix el que més en sap. Els han tornat a fer alulea a l'arribada als jutjats?, vol saber ella. Més que ahir. La gent va molt cremada.

I així passen les hores. El dia d'ahir va ser llarg, però no va retre gaire a bona part de la ciutadania, tothom pendent de la famosa trifulga judicial. El més intel·lectual de l'oficina expressava el seu menyspreu pels detalls del judici -en realitat, pel judici-, i volia fer-se escoltar, imposar la seva teoria: Han estat víctimes, aconsegueix ser escoltat finalment, han estat víctimes de la seva fascinació plebea pel luxe. En la projecció futura que feien d'ells mateixos, es veien amb sumptuós apartament amb finestrals damunt Central Park, el palacete de Sant Feliu, pis al barri de Salamanca, apartament a la Colònia de Sant Jordi... La granereta de bany va revelar la veritable naturalesa del seu projecte de vida, desitjaven intensament ser envejats i moure's en una aura cosmopolita i grangatzbiana.

De tot, el millor, en una lamentable confusió del luxe amb la qualitat, del valor amb el preu. Mirat així, no deixen de tenir un toc entranyable, dues criatures perdudes en el tumult de la riquesa material, que finalment se'ls torna en contra i esmicola cruelment un somni d'ostentació. A estones em fan com a pena i tot. Pobra gent...
Pobra gent, dius...!? Na Sebastiana rovega calius en sentir el discurs, de psicòleg de cantonada, que ha anat amollant el més intel·lectual de l'oficina. I afegeix: Lo que són no ho puc dir, perquè no es podria publicar ni tan sols en el Diari de Balears, mira com t'ho pos. Lo que són, insisteix, no ho puc dir, perquè se'm podrien querellar, bons són aquests...

Passen les hores. Diuen que ella no ha volgut declarar. I na Sebastiana: Com als judicis made in USA, la cinquena esmena i tot aquest fandango. Res, no hi ha manera de centrar-se en la feina. Els telediaris diuen allò que ja fa hores que s'ha sabut a la feina i a la taverna. Qui pagarà les hores perdudes amb relació als moviments judicials per establir la innocència o la culpabilitat de Jaume Matas et al.? I això tot just acaba de començar. Però na Sebastiana no perd el cantet: Si han robat són lladres, exposa, tant si es pot demostrar com si no. I si han fet les coses bé, les hi ha fetes. I punt i final!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris