cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Una fuita que destapà totes les sospites

El tarannà vital de Jaume Matas des del 21 de juny del 2007, data en què anuncià que deixava la política, és la més estranya que es recorda en la política balear. Ha estat la seva manera d'actuar la que despertà totes les sospites i ha duit, en bona part, a la situació actual. No era lògic que un president que havia obtingut 29 diputats en aquelles autonòmiques fes el que va fer. Quan anuincià la dimissió sabia que tots els altres partits s'havien posat d'acord per formar govern. Però també sabia que aquell pacte, si hagués quedat com a cap de l'oposició, hauria passat per moltes dificultats. Però el 21 de juny del 2007 no només anuncià que ho deixava tot. Amb el seu partit estabornit i amb la societat balear bocabadada, digué que partia cap a Amèrica a afer feina a l'empresa privada.

Era massa. Matas obrí la porta perquè el nou Govern, tot d'una que ocupà els despatxos, es posàs a investigar l'anterior legislatura. També arrià una denúncia anònima en contra seva. La Fiscalia Anticorrupció es posà en marxa. El procés es va fer imparable a partir d'una fugida inexplicable i inexplicada. El problema de Matas és que mai no s'esperava que perdria aquells comicis. A això s'hi ha d'afegir que els darrer mesos del seu Govern foren traumàtics a causa de l'esclat del cas Andratx. Matas perdé la serenitat i era palès que l'únic que desitjava era partir. Però, per què tantes presses? Per què no aguantà el tipus com a cap de l'oposició? Va ser la seva marxa el que el va delatar, el que encengué totes les alarmes.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per el chencho, fa mes de 10 anys
inmaginar en la misma celda a Maite, Munar y la Guapi!!! vaya bollos que cocianaran
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris