nubes dispersas
  • Màx: 28°
  • Mín: 27°
29°

Es metge Guinyot i la sanitat pública

Les infermeres d'un centre d'atenció primària català, on s'atenen gairebé 30.000 persones, van fer un experiment. Van voler saber quants medicaments dels que recepten els metges d'aquell centre acaben a les escombraries; per això van habilitar una caixa de residus i, al cap de l'any, van trobar 5.228 capses de medicament sense ni tan sols desprecintar. El preu de tots aquests medicaments malbaratats pujava a 67.500 euros, i això no podent avaluar tots els medicament que van ser llençats a les escombraries de casa, sense que els malalts fessin la gràcia de portar-los al contenidor del centre de salut. L'abús que es fa dels sistema sanitari és evident, doncs, com ho saben i ho denuncien gairebé tots els professionals del sector. A la llarga aquesta dinàmica és insostenible. La setmana passada els consellers de salut de les comunitats autònomes es van reunir amb la ministra de Sanitat, Jiménez, tot per mirar de posar una mica de seny i d'intentar apropar-nos a la racionalitat i a l'estalvi.

La paraula 'copagament' comença a sonar amb força; també es parla d'un 'filtre econòmic' que ajudi a reajustar les visites una mica desordenades dels ciutadans als centres; a Catalunya, per mirar de posar una mica d'ordre, hi haurà un metge a la porta d'urgències dels hospitals, només amb la missió de reenviar el malalt al centre de salut del seu barri si la dolença que pateix no demana una visita d'urgències. L'abús en aquesta mena de visites, pel que diuen els professionals, és cada dia més freqüent. I potser és normal: vivim una època hedonista, que ha sacralitzat la salut i el benestar, on ningú vol patir sense motiu. A més, tothom vol veure solucionat el seu problema de manera fulminant: gestions ràpides, remeis instantanis, amb la lògica manca de paciència si la salut -el cos- es nega a respondre a les nostres exigències, com si es tractés d'una companyia de telefonia o un ordinador. ¿Com és que no em curo de seguida?

Molts malalts, així, sembla que demanin a crits la visita del metge Guinyot, aquell doctor fals de la rondalla mallorquina, que va buidar un hospital dient que faria sopa dels malalts més al baix per mirar de fer surar els més curadors: d'un bolic tots sanaren i partiren cap a ca seva, encara que haguessin de caminar arrossegant una anca... Com si hagués après del metge Guinyot -gran curador de manies sense fonament i aviciadures diverses- el sistema català de salut també començarà a impressionar els usuaris amb 'factures ombra', és a dir, remetrà a casa dels malalts una factura amb el preu del servei, i no perquè la paguin, sinó per fer-los obrir els ulls al cost d'una assistència que massa sovint pensem que no costa res. ¿Que heu anat d'urgències? 120 euros. ¿Què heu tingut un al·lot? 3.000 euros. ¿Que us han operat de cataractes? 1.125 euros. ¿Que us han posat una pròtesi al maluc? 9.800 euros. I així. Tot perquè se sàpiga el preu de la sanitat gratuïta... El metge Guinyot va curar la Reina de la rondalla amb una embosta de reïna de pi i una pell de conill, tot calent damunt les anques. ¿El preu? Dobles de vint de carassa, a grapades...

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Albert, fa mes de 10 anys
No, en Sion no està fent cap curset traumàtic sobre Friedrich Hayek i Karl Popper, la culpa de tot la té aquell professor progre que el menava d'excursió en lloc d'educar-lo en la competitivitat del mercat. El trauma se li ha mutat en una gran agressivitat contra els que usen la sanitat pública sense coneixement.
Valoració:2menosmas
Per Joan, fa mes de 10 anys
La prepotència de Melcior Comes només la supera el seu grupet d'incondicionals, experts en posar manetes vermelles a qualsevol que s'atreveixi a tocar el seu ídol. Ja tornareu vells i aleshores veure com emprenya la prepotència dels joves.
Valoració:-10menosmas
Per Joan, fa mes de 10 anys
Quan els teus pares siguin vellets i els haguis de dur sovint a l'hospital; quan el teléfon soni durant la nit perquè ton pare o ta mare no es troben bé; quan els teus pares prenguin 7 ó 8 pastilletes cada dia i quan no s'acaba una medicina s'acaba l'altra i has de córrer al metge perquè et posi la targeta de les receptes al dia. Quan els haguis d'acompanyar cada mes a fer-se analítiques i després a l'especialista... Aleshores potser veuràs les coses d'una altra manera.
Valoració:-12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris